M’alegro que finalment el departament d’Ensenyament s’hagi decidit a posar en marxa programes per mirar de solucionar el greu problema de les faltes d’ortografia generalitzades. Som molt avall i l’atròfia és ben evident. Hi ha el nivell oral i gestual de cada llengua. I hi ha també el nivell escrit. Hi ha la Gramàtica, mot que ja fa temps que ha caigut en desús a les escoles, el sistema que descriu l’organització ortogràfica, fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica i lèxica d’una llengua, de totes les llengües vives de fet. És a través de la llengua que els humans ens entenem. Hi ha arbitrarismes, és clar, perquè hi ha hagut i i hi ha compiladors i estrategues que han descrit i prescrit les normes que formen cadascuna de les gramàtiques del món. Les del món civilitzat si més no. I d’acord que l’ortografia és tan sols una de les branques de la gramàtica normativa, la que estableix justament l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’aquestes llengües. I encara més arbitrarisme aquí, més voluntat de l’home de prendre una resolució amb preferència d’una altra que potser també hauria estat possible. Fabra, entre nosaltres. I també la resta de gramàtics. Personalment, no em sembla que hi hagi res de més bàsic i central que l’observació de les normes ortogràfiques per poder expressar les idees i els sentiments més complexos. Em sembla que no hi ha res de més bàsic que l’ortografia i que això de cap manera no està renyit amb el fet de disposar d’un ric vocabulari o de saber dotar un text de totes les seves altres propietats i qualitats. L’adequació, la coherència, la cohesió, la intenció. Tot és un tot i la base és la base. Llegir i escriure molt, d’acord. I copiar i imitar. Plagiar, també. Però amb l’ortografia com a fonament de tot el que hàgim de dir per escrit. Continuo pensant que el fet de fer faltes d’ortografia -i encara més de consentir-les- és la primera mostra de manca d’educació i d’urbanitat d’un país que diu estimar-se tant la seva llengua. No, l’ortografia no és cap guany col·lateral i em sembla justament el guany d’on, si per cas, han de venir tots els altres.
