(Extracte del text recent inèdit “Les cent expansions del solstici” del  nostre filòleg i escriptor Albert Jané, que als seus 93 anys segueix més clar de cap que molts de molt més joves…)

 

-Com més enemics tenim més afalagats ens sentim.

-Un idiota amb mòbil són dos idiotes -pel cap baix.

-De les dificultats ara en diuen problemes.

-Tot el que es calla deixa de provocar enutjosses associacions d’idees.

-Val més evitar que protestar.

-L’èmfasi voreja la descortesia i l’apostolat voreja la impertinència.

-Reescrivint s’aprèn a escriure.

-Com més es calla, més s’aprèn.

-N’hi ha que dissimulen encara que no els vegi ni els miri ningú.

-Si convé, reivindico el dret a entendre’m i ballar sol.

-En aquest món de contradictors donar la raó desconcerta.

-Qui és intel·ligent sense ser incómode és dues vegades intel·ligent.

-La llibertat de fer les coses de qualsevol manera no ha de privar de voler-les fer ben fetes.

-No tothom veu amb bons ulls que un només parli d’allò que sap.

-Com més van escassos d’enginy més delit tenen d’exhibir-lo.

-Els diferents i els desiguals són diferents o són iguals?

-El bon observador ha de ser silenciós.

-Els progressos tècnics afavoreixen el cretinisme.

-El savi que, si cal, accepta de passar per ignorant, és més savi que els altres.

-Els nou-rics no troben mai el vi prou fresc.

-Paradoxalment els excessos són defectes.

-Fer les coses diferents sense empitjorar-les és un art.

-Ben mirat, les coses com siguin, els poetes maleïts són els que no aconsegueixen de publicar els seus poemes.

-N’hi ha molts que no solament no et concedeixen allò que els demanes sinó que no volen que consti que els ho has demanat.

-Al costat de la llibertat d’expressió cal reivindicar la llibertat de silenci.

-No és bo actuar com un ressentit, però si que és correcte actuar com un escarmentat.

-Constatar no és criticar.

-Hi ha textos que sort en tenen de les males lectures.

-El país de les paraules inútils té molts ciutadans honoraris.

-Els que reivindiquen el dret a parlar incorrectament es pensen que comporta el d’obligar els altres que també hi parlin.

-Que un busqui i demani conversa no significa, necessàriament, que tingui res a dir.

-Val més ser plagiat que tergiversat.

-Malgrat els telèfons mòbils encara n’hi ha que parlen sols.

-La incoheréncia és la sogra de la ciència.

-Hi ha llops que van no solament amb pell d’ovella sinó amb cascavell i tot.

-Tothom es creu amb dret a determinar què ve a tomb i què no hi ve.

-Es té interès de saber com va reaccionar qui s’hi va trobar, però no de saber com hauria reaccionat si s’hi hagués trobat.

-A segons qui, més que un antibiòtic li convé un antidiòtic.

 

(selecció feta per Pere Grau)