Fa unes setmanes estàvem enganxats a una aplicació que ens envellia uns quants anys. Abans van ser aquelles que et canviaven de sexe i fa uns mesos la que, gratuïtament, et convertia en un nadó, o amb estil gòtic… Infinites possibilitats més. “Gratis” possiblement la paraula més usada en internet i la que més amagatalls comporta.
Perquè el “gratis” comporta que cliques en “accepte els termes i condicions d’ús”, sense haver llegit les condicions, clar. Perquè si les hagueres llegit sabries que li has donat la teua ànima a les empreses a canvi de res. A hores d’ara ho saben tot de nosaltres.
A mi em resulta graciós veure eixes cadenes de fotos en Instagram i Facebook, on la gent diu ‘amb aquesta declaració, no accepte les noves condicions de Facebook/Instagram, copia i pega perquè s’adone’. Em fa gràcia perquè no serveix per res. Quan vas entrar ja sabies quines eren les regles del joc, ells són els amos, ells canvien les regles quan els dóna la gana i ells usaran les teues fotos/dades/vídeos en tot allò que vulguen, perquè vas signar una cessió completa, pels segles dels segles. Recordes aquell anunci del Tuenti amb fotos reals? Doncs és possible que la teua foto estiga circulant en un anunci o pitjor encara, en un meme.
Sempre he pensat que segurament hi haurà una tanca publicitària en Paraguai venent Instagram en el que aparec jo en meitat del Festivern amb les meues amigues celebrant la vida.
Tornem als termes i condicions d’ús. Si entreu al que heu signat sense llegir, podreu comprovar com l’empresa és estrangera i en un dels paràgrafs diu que renuncies al dret espanyol i al meravellós reglament europeu de protecció de dades i als jutjats espanyols si tens cap problema en ells i que de pas, aniràs als Estats Units a batallar. També l’accés al vostre mòbil, als contactes, a l’agenda, al micròfon, a la ubicació, al Gmail i que coneguen el nom del teu crush. Ara, que vinga un funcionari de l’administració a ta casa que no li donaràs ni el bon dia.
“Què pot passar?” penses mentre segueixes escodrinyant totes eixes arrugues que tindràs en un futur, o conèixer a la persona de la teua vida a canvi d’unes dades insignificants? Doncs quan eixes dades passen a uns països amb una legislació dubtosa pel que fa a tractament de dades, d’imatges i de seguretat ens assabentarem dels efectes veritables i de les conseqüències. Per què si és una foto, estarà en internet per sempre. I és possible que siga el més xicotet dels efectes. Perquè amb les dades que recullen poden fer un algoritme perquè siga més fàcil vendre’t algun producte o idea. Perquè t’arriben una sèrie determinada de notícies i no altres. Per què t’ixen anuncis d’aquelles coses que has buscat minuts abans pel cercador. Perquè quan busques una feina, una casa o un banc en què contractar una hipoteca sabran tot el que tu no has considerat contar.
Perquè hi haurà aplicacions que vendran eixes dades que tu has dipositat voluntàriament. Si això no et fa pensar un moment abans de clicar en ‘accepte les condicions’ la pròxima vegada, ja no sé que ho farà.
