Ahir em llevava veient el Partenó des del llit de l’hotel i avui m’he llevat a casa. No ha sigut fàcil ubicar-me: les últimes cinc nits les he dormides en llits i habitacions diferents, amb vistes diferents i olors diferents. Amb sensacions diferents. Sensacions interiors generals, vull dir, allò que el cos mira de trobar-se bé en un espai i un temps i un coixí concrets i mira al voltant i diu aquí sí i ai aquí no m’agrada del tot, tampoc sé gaire per què. Cada lloc té el seu punt a l’escala d’estranyesa. Hi ha hotels que són casa i hotels que no ho són.
Però viatjar és deixar casa enrere. En general, quan les rodes de l’avió deixen de tocar terra per marxar, aquella sensació a la panxa que va avall va lligada també a una mena de força absoluta que tira totes les nostres parets internes. És com si el vent que fa quan s’aixeca bufés tan fort que ens deixés el món de dins devastat, llis, pla. Però no un devastat dolent, sinó un llis bo, d’aquells llisos fins que et deixen mirar lluny i respirar fort.
Mires lluny, passeges, sense més barrera que la de la llibertat absoluta en una immensitat desconeguda i la del límit real de la data d’un avió de tornada. Saltar pel carrer, cridar, girar ara aquí i ara allà i no tornem encara a l’hotel per què no anem aquí, va, sí. El món és gros. És ample. Algú t’ha escopit a una pantalla que no és la teva perquè recorris llambordes com una formiga sense formiguer, lliure. Han apagat la càmera, ja no estàs en antena.
I arriba el moment de l’aeroport i tornar a casa. I llavors la càmera i el micro tornen i t’has d’encabir en uns carrers marcats, en un saber fer, i les parets de casa s’enfilen. Tot es torna a fer petit, el món és Barcelona i la vida ja no és grossa.
La vida no és grossa, però potser no importa. La vida petita, la que t’has fet teva, els camins que ja et coneixen t’abracen sense braços. El teu llit, la dutxa. Els límits que t’agrada autoimposar-te perquè tot és més senzill quan et saps el laberint. El cor torna a seure.
Tu allà, tu aquí. Que estrany, això d’haver de ser el mateix personatge en telons de fons tan diversos.
