Continuaràs fent camí.

Enrere deixes unes sabates que no et tornaràs a posar. Mai més.

I gires el cap i somrius i penses que prefereixes continuar descalça abans que tornar-te-les a posar. Que aquestes no eren de la teva mida, que et feien caminar per camins que no volies transitar. 

Aire, sol, pluja, vent.

Llàgrimes que ja no tornaràs a vessar.

Colors de tardor que et fan somiar.

El cor curull d’agraïment.

Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorAixí estan les darreres enquestes publicades pel 10N
Article següentVacances