Els babilonis buscaven en el cel alguna senyal encertada per intentar evitar situacions de crisi o d’emergència que poguessin pertorbar les seves vides. Ells, d’aquesta manera, van crear un ordre artificial escrit a pols en les tauletes, que amb l’ús de diferents tecnologies emprades per transmetre missatges, ha perdurat fins al segle XXI. Els valencians mirem al cel amb amb el cor en un puny mentre la cendra és testimoni de la desfeta del nostre territori i plorem llàgrimes de foc per dintre sense consol amb un sentiment d’impotència brutal. No només ens toca patir a una classe dirigent que viu en una realitat paral·lela somiant amb Ecclestone o els iots de l’America’s Cup, a anys llum de la terra que xafen, sinó que a sobre patim els efectes d’unes polítiques que ens deixen un tast amarg. Tot plegat és delirant i sinó fos aquí pensaria que m’expliquen una broma surrealista de mal gust sense cap fonament.
El terrat de casa és ple de cendra de diverses textures i colors que abans de ser transportades des de l’oest, el nord i el sud del país pertanyia a la flora i fauna de l’àrea que de cop i volta ha desaparegut condemnat-nos al no res i a la contemplació de l’agonia d’animals indefensos, d’arbres, de flors i de plantes que trigarem anys en tornar a repoblar fins que l’entorn recupere la seua plenitud. No sé si estic més emprenyada que trista o a l’inrevés però aquesta successió de despropòsits em posa a proba per controlar el meu límit de resistència front al etern absurd alimentant, entre d’altres desficacis, amb ítems com la portada del periòdic valencià “Superdeporte” que ha tingut la barra de posar en l’edició de paper una foto del foc i les flames amb un text realment feridor “España tiene que ganar hoy la eurocopa. Roja alegrame el día. El fútbol no apagará los incendios de Valencia pero sirve para calentar el alma”. Amb quins criteris periodístics s’hauran basat per publicar això? La resposta és ben ximple: en cap. Què volien aconseguir? Potser més vendes? Visibilitat a la xarxa?.
Mentre aquest periòdic estava als quioscos als municipis valencians grans i menuts sofrien les conseqüències de l’incendi i a molts pobles es veien el foc a la vora sense tenir cap suport ni per terra, ni per aire. La gent plorava pels carrers i des de les xarxes socials moltes persones anaven compartint l’angoixa d’uns moments francament durs; alguns batles es teníen que conformar amb el paper de testimonis sense poder fer res més que seguir demanant un suport que a totes llums ha estat insuficient i anaven fent el que podien amb els efectius locals aguantant en una batalla clarament perduda. M’han colpit les paraules del batlle de l’Alcúdia, Robert Martínez: “Estem ací dalt a la muntanya mirant com evoluciona el foc. Ni bombers, ni avions, ningú en som tres i el gos. Mare meua que impotència i quina indefensió. Vull dir quina vergonya”. El text anava acompanyat d’una foto que mostrava una esgarrifosa columna de fum que brollava cap al cel. En la mateixa línia, la periodista Miriam Civera deixava aquest text: “Acaba d’encendre’s un altre focus al barranc de La Castella (camí de Llíria). No hi ha ningú apagant-lo. Gent plorant! Desesperant!”.
A hores d’ara,- diumenge, dia 1 de juliol, per la vesprada-, el foc ha cremat més de 50.000 hectàrees, quinze localitats segueixen en alerta màxima i els bombers no paren de treballar en les tasques d’extinció d’un incendi que està fora de control. I en aquesta cojuntura el president d’Espanya, Mariano Rajoy, prefereix marxar a Kiev a vore la final de l’Eurocopa però ha tingut el detall de contactar amb el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, per mostar el seu recolzament. Em confon sobiranament el cor d’aquests nacionalistes espanyols que amaguen en algun indret ocult la seua estima pel territori perquè fa l’efecte que no ens volen gens ni miqueta. Per ells només som una moneda de canvi que els ajuda a mantenir-se en el poder.
I aquesta falta de previsió adreçada de descontrol obeeix a l’escàs treball de planificació, la manca de recursos i, naturalment, als retalls que a València són recurrents i així queda enregistrat al periòdic L’informatiu, malauradament desaparegut, però on encara es pot llegir aquesta denúncia feta l’any passat al Consell pel diputat socialista en Les Corts, Francesc Signes, explicant el risc per “la retallada en seguretat forestal realitzada en la temporada d’hivern” i advertint que l’excés de vegetació per les pluges i les previsions de calor “converteixen la Comunitat en un polvorí”. Malauradament, com tristament hem constatat no es va equivocar i ara els valencians estem de dol per la gran pèrdua que hem sofert a la terreta.
