Sembla que visquem a Versalles amb tot això de l’Oasi. Doncs no. Ara tenim que un senyor que fa dos anys i tant era conseller de l’actual Govern per ERC, ha abandonat el partit i en vol fundar un altre. Avui, un tertulià que és ex cap de comunicació i home de confiança del president i, per tant, ex aliat del polític escapolit, s’ha empipat amb el cas. Ha esclatat, avisant-lo des de RAC1, la primera ràdio del país, que “Catalunya no paga a traïdors”.
I ha afegit: “I ja està bé que aquest senyor que no és ningú, que va perdre un congrés [el d’ERC], que són cuatro y el cabo i que a sobre se’l presenti com la gran alternativa de país per alguns mitjans de comunicació. Ho sento, però això em sembla “Yo, Bruto”(sic). Ho sento, però és així: “Yo, Bruto”, (sic, sic, ho prometo).
Al pobre li devia sonar la frase Tu quoque, Brute, filii mihi (Tú també, Brutus, fill meu?) o també Et tu, Brute (També tú, Brutus?), que Shakespeare fa dir a César quan l’assassinen al peu de l’estàtua de Pompeu, o qui sap si tot plegat va ser un lapsus linguae degut a una reminiscència de cultura televisiva i es referia al títol de la sèrie de la BBC Jo Claudi, però se saltaria de l’ordre de tres emperadors…
Tot això no es diu perquè aquest nivell cultural sigui rar entre els nostres opinòlegs. Sinò perquè, direu vosaltres, si aquest senyor tan eixerit parla en una ràdio tan important alguna cosa haurà fet. Doncs sí. Algunes: Aquest personatge –part inesborrable del folklore periodístic nacional– havia amenaçat de mort dos cops un periodista i a un altre li va dir que es carregaria la feina de la seva dona en una empresa pública. N’hi ha més però ja n’hi ha prou. Cal reconèixer que té gràcia que els dos amenaçats treballin en un diari que és del mateix grup que la ràdio. En fi. Tot això es va considerar unos calentones. Freqüents, sí, però bé, ja saps: Son cosas de Fulanito, Fulanito es así… etc.
Finalment el van destituir del seu càrrec de portaveu del govern. Per motius personals que ara no vénen al cas. O potser n’hi deien motius familiars o tots dos alhora, ara no ho recordo bé.
Ara bé, aquest Govern, que mai abandona als fidels que passen per greus tràngols, li va buscar lloc. I aquella ràdio es va prestar a acollir-lo a la tertúlia del matí un dia per setmana. Mira, tots tenim les nostres penes. A RAC1 li toca aquesta. El tipus se la passa fent propaganda del seu partit i la ràdio queda fatal. Però, creieu-me, seria ben pitjor que estigués a casa. Així que ho suportem esportivament. És, amigues i amics, la solidaritat amb els compañeros en dificultats.
Per sort, la ràdio l’ha envoltat de tres comentaristes força competents i així, bé que mal, anem passant l’estona. Encara que l’altre dia, a aquest senyor, se li van revoltar els companys de tertúlia perquè el troben massa sectari. Jo també.
