La “democratització” de l’activitat turística, que aparegué a finals del segle XX coincidint amb el desenvolupament de la societat del benestar, ha portat molts impactes negatius en el medi ambient. Segons dades de l’Organització Mundial de Turisme, entre 1950 i 1975 les arribades internacionals s’incrementen en quasi 9 vegades. D’aquí al fet que als anys noranta ja es comenci a parlar de turisme sostenible com a substitut del turisme de masses. En el segle XXI, a causa del procés de globalització, ja no es parla de turisme de masses sinó de turisme massiu. La situació és encara molt pitjor i cap alternativa sostenible ha substituït un model devastador. L’alternativa és clara: cal viatjar menys i viatjar millor.
Pel que fa a l’especulació sobre terrenys rústics i protegits, l’activitat turística ha expropiat territoris de gran valor patrimonial. Segons Greenpeace, en els últims vint anys la bombolla immobiliària ha destruït en la costa espanyola l’equivalent a vuit camps de futbol al dia. El Fons Mundial per la Naturalesa també culpabilitza la construcció de la pèrdua d’hàbitat en els ecosistemes costaners mediterranis. Segons un informe de l’organització, més de la meitat dels 46.000 quilòmetres de costa Mediterrània ara està urbanitzada.
Referent a la contaminació, el turisme massiu ha castigat amb força els ecosistemes marins. Es calcula que vuit de cada deu turistes viatgen a les zones costaneres, de tal manera que durant la temporada alta de turisme les deixalles al Mar Mediterrani augmenten fins a un 40%, segons un estudi realitzat per ONU Medi Ambient.
Quant a les emissions de CO₂, segons dades d’una investigació de la Universitat de Sidney la petjada de carboni del turisme mundial supera els 4.500 milions de tunelades mètriques en un any, representant quasi una dècima part de les emissions mundials d’efecte hivernacle. L’informe reuneix dades de 160 països i destapa que els viatges en avió representen el 12% del total de la contaminació que genera el turisme.
Just per darrere dels avions, els següents principals contaminants són els creuers. L’última anàlisi de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient alerta que les grans embarcacions que amarren als ports espanyols contaminen cinc vegades més que el total de vehicles que circulen per la Península. La ciutat més castigada per aquest tipus de contaminació és Barcelona, seguida de Palma i Venècia. Segons dades de Statista, l’any 2018 els creuers expulsaren a la capital catalana 32.838 kg de diòxid de sofre (SOx), mentre que el total emès pels automòbils va ser de 6.812 kg.
Amb tot això, si continuem en aquesta línia, el planeta té els dies comptats. Un turisme que deixa una empremta tan grossa i destrueix per tot aquí on passa és insostenible i no pot mantenir-se molt més temps. Si no es prenen mesures des de la política i canvien els hàbits individuals, l’ONU Medi Ambient estima que la petjada de carboni del turisme mundial augmentarà fins a un 40% abans de 2025. Pel que pertoca a les institucions, han d’establir limitacions al nombre de visitants permès a un mateix territori a través d’impostos, juntament amb la prohibició a les grans empreses hoteleres l’oferta de tarifes baix cost i els tot inclosos. Per la seva banda, també és necessari no permetre la construcció d’infraestructures que danyin el medi ambient. Pel que respecta al nostre compromís com a ciutadans i viatgers, és de primera necessitat que, a partir d’ara, viatgem menys i millor.
