Avui tinc dues notícies per donar-vos, una bona i una dolenta. Començo per la dolenta? Vinga. La dolenta és que des del passat 4 de novembre, els Estats Units -medalla de plata mundial en emissions de gasos d’efecte hivernacle- estan fora dels Acords de París. De fet, en Donald Trump va moure fitxa i ho va fer en plenes eleccions presidencials, convertint el seu país en el primer i únic en abandonar l’acord.

Però ja us he avançat que tenia una bona notícia, i és, ni més ni menys, que en Donald Trump ha perdut les eleccions i que el demòcrata Joe Biden va afirmar, amb total rotunditat, que la seva futura Administració revertiria la irresponsable decisió del president Trump de treure als Estats Units del pacte internacional amb el qual els Estats es comprometen a reduir les seves emissions.

I és que la crisi climàtica ha estat força protagonista en aquesta campanya electoral. De fet, ha esdevingut un factor “molt important” a l’hora de decidir el seu vot per 7 de cada 10 votants de Biden, i només per 1 de cada 10 votants de Trump. No és d’estranyar, per tant, els moviments d’un candidat i l’altre respecte a temes com els Acords de París, conscients que tots dos representen postures totalment oposades respecte a la crisi climàtica. Essent Trump el dolent per excel·lència en la història del moviment mundial pel clima i en la construcció narrativa de Greta Thunberg.

Us recordeu d’aquella vegada que l’activista sueca i el republicà es van veure les cares a Nova York? La cosa va ser ben sonada! La Greta va fer un discurs carregat de retrets cap als líders mundials, el famós “how dare you”, i el Donald Trump va intentar sense èxit “trolejar” a l’activista a Twitter quan la revista Time la va anomenar persona de l’any, afirmant que la jove hauria de treballar en la seva ràbia, anar a veure una pel·lícula antiga amb alguna amiga i relaxar-se.

Aquest tweet va obrir la porta de la que seria una de les peces clau de la comunicació de Thunberg: la confrontació oberta amb el dolent més dolent del clima i el “troleig” com a estratègia de comunicació. La Greta i el seu equip -que és molt bo- són ben conscients que en l’storytelling de l’activista, on es presenta a la sueca com l’heroïna del clima, el fet de tenir enemics poderosos no fa més que enriquir i potenciar el seu lideratge i popularitat, i en aquest joc comunicatiu en Donald Trump és la “víctima” perfecta.

Així que Thunberg no va abaixar el cap davant l’atac del president dels Estats Units i el va respondre amb intel·ligència i promptitud, canviant la descripció de la seva biografia a Twitter pel contingut del tweet d’en Trump. I la cosa no va quedar aquí! L’activista climàtica va protagonitzar un dels moments més sonats de la setmana electoral quan va respondre a un president Trump deixat anar -amb majúscules i signe d’exclamació inclosos- amb el mateix missatge que el republicà li havia dedicat un any abans.

La cosa va anar més o menys així:

  • Donald (home, 73 anys) es fica amb la Greta (dona, 16 anys).

-Greta (dona, 16 anys) trolleja a Donald (home, 73 anys).

  • Greta (dona, 17 anys) trolleja despiadadament a Donald (home, 74 anys).

Meravellós, oi? Doncs més enllà de l’anècdota, aquesta imatge il·lustra perfectament la batalla que estem vivint per combatre la crisi climàtica i que, en aquestes eleccions presidencials als Estats Units, han perdut aquells que amenacen el futur del planeta amb les seves polítiques. A elles, sobretot, les hem de “trolejar”.

 

 

Articles relacionatsMés articles de l'autor