VIC
Conec bé Vic. Conec amb bastant detall la “Ciutat dels Sants” de Miquel Llor. I conec uns quants vigatans.
Vic és una població bonica, principalment la Plaça Major, la catedral i els carrers estrets i humits plens de misteri, on encara de tant en tant hi veus capellans amb sotana, amb el seminari buit per falta de vocacions, un agradable passeig ple d’enlluernadores botigues, i, en la part nova, la universitat, multi cines, una moderna estació de ferrocarril i blocs d’habitatges amb personalitat.
No parlaré de la immigració que tants rius de tinta ha fet córrer aquests dies, ni del Sr. Vila d´Abadal, ni del Sr. Josep Anglada. Per aquests afers hi han plomes de prestigi que s’han ocupat abastament del tema.
Vic és una ciutat catalana per excel·lència però, al costat de tot el seu catalanisme i la seva cultura, té semblances amb algunes ciutats de la “meseta” castellana. Per Vic no hi passa un gran riu però té una boira enganxosa. A l’hivern el fred et cala els ossos i a l’estiu la calor es fa insuportable. La dita és
“nou mesos d´hivern i tres d´infern.”
És una ciutat agradable per passejar, no cansa, la gent és amable, cordial i els mercats setmanals de dimarts i dissabtes, principalment el segon, és una delícia. Parades i més parades s’arrengleren com carrers per tota la Plaça Major i el Passeig. Hi pots trobar tot l’inimaginable. Alguns creuen que comprar al Mercat de Vic és de qualitat inferior. Hi ha de tot. Del preu més ínfim a parades de prestigi que generalment tenen botigues a altres poblacions, però també s’han fet un lloc també al mercat.
El Mercat de Vic és una festa. Es retroben amics i les jovenetes i senyores van de parada en parada amb la il·lusió al rostre i a l’esperit. I els menuts s’encanten amb les gallines, amb els pollets, amb aquells animals que quasi desconeixen i que ocupen una part de la plaça. Els pagesos fan rotllanes, discuteixen els preus del bestiar, parlen de política i també de futbol.
Fa anys l’escriptor Francesc Candel per entendre el que sentia un venedor va posar una paradeta d’alls. La venda fou un èxit, sense saber qui era aquella persona, i l’improvisat venedor es sentí tan satisfet que narrà l’experiència en un setmanari de l’època.
Es comenta que a Vic i tota la seva Plana hi han molts pagesos; que els vigatans generalment són gent rica i tenen fama de senyors. La terra de Vic és generosa. Fan dues collites a l’any i el Mercat del Ram aplega a tanta gent pels carrers estrets que tens por d’asfixiar-te.
I la ciutat té catedral i bisbe, moltes esglésies, unes voltes a la plaça que et conviden a mirar les façanes senyorívoles, carrers estrets on cada petjada és un ressò, cada petjada una enyorança, cada petjada és un record que s’endinsa dins del cor per no oblidar-la. Vic és molt més que la polèmica generada aquest dies.
