Em vetlles, asseguda, en algun tram de vida
que percebo lleugera, si em somrius, com per fi
assenyalant les hores que fa que m’esperaves.
Totes les cançons que guardo em porten a tu,
i et dic vida, perquè no ets si jo no sóc.
I malgrat tot, et combato, segur de perdre,
refractariament, com l’espasa contra el vent.
