Vox Populi, Vox Dei. Pot sonar populista, i mai no s’és prou caut per a prevenir-se dels autoproclamats portaveus de qualsevol de les Vox (i menys de qui se’n apropia de totes dues!); particularment quan en l’actual estat de les coses públiques a la nostra mil·lenària nació tot sembla indicar que es pot tornar a emprendre el camí cap a la llibertat, sovint trobem interpretacions gratuïtes (i massa sovint interessades, quan no intencionades) sobre “el que la gent vol”, normalment apel·latives a un pretès “sentit comú” que normalment és apropiat per l’interpretador de torn. És aleshores quan les guerres de xifres sobre assistents a vies i manifestacions, quan l’àlgebra imaginativa sobre la representativitat popular dels escons d’un (o de dos) parlaments, quan l’ús com arma llancívola dels resultats (cuinats, crus o mi-cuits) de les enquestes, esdevé un foc d’artifici que acaba entretenint, distraient fins a l’extrem del paroxisme. Aquesta és la situació, cercada, perfecte, per a que els dibuixadors de bisectrius, els “vanguardistes”, els funàmbuls professionals que solen viure, i molt folgadament, d’aquests “cuentus” (sic, res a veure amb relats per a infants) en facin el caldo gros.
Aquesta setmana veurem, però, i en fem editorial a El Matí tement-nos que no tingui els titulars que es mereixerà, un exercici serè, raonat, constructiu, en el sentit contrari: dijous a migdia al Parlament de Catalunya i en un acte presidit per màximes autoritats, diverses entitats cristianes, emparades en documents de tant alta representació (i amb reconeixement doctrinal de la Santa Seu) com “Arrels cristianes de Catalunya” o la pròpia Doctrina Social de l’Església, faran pública la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, tot afegint-se a la demanda per la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Dels jesuïtes als claretians o els escolapis fins a petits grups d’àmbit parroquial, passant per venerables i històriques institucions com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat o la Germandat Obrera d’Acció Catòlica, i així fins a més de 50 entitats, sumaran amb tantes altres associacions i grups de la societat catalana la seva veu a una crida al veritable sentit comú i a la coherència que de tan senzill sona inapel·lable: si volem saber què vol la gent, demanem-li. Senzillament: votem i recomptem-nos.
