Si cap persona haguera vingut per contar-me que durant una temporada no se celebrarien ni les falles ni san fermin, ni festivals de música i que tampoc podríem volar pel món per fer turisme com l’havíem conegut…..no l’haguera cregut.
Si m’hagueren contat que aprofitarien tot açò per a retallar-nos drets…..no m’haguera estranyat.
Després d’aprofitar la declaració de l’estat d’alarma per limitar els nostres moviments baix l’amenaça de multes i de detencions ha arribat la denegació del dret de sufragi actiu. Dit d’altra manera, l’exercici actiu d’anar a votar per poder triar entre totes als nostres representants polítics.
La Xunta de Galiza ha prohibit a aquelles persones que han sigut diagnosticades com a positiu per COVID 19 que vagen a votar, sense donar més opcions per poder exercir aquest dret fonamental reconegut a la Constitució Espanyola a l’article 23.
La base d’un estat democràtic és garantir el dret de vot o sufragi als ciutadans i ciutadanes. A votar i ser votat. Perquè en això es basa una democràcia, en el poble decidint els seus representats polítics i polítiques. Els homes poden votar des de la revolució de 1868 i les dones des de 1933. Des de 1939 fins a 1978 no va votar cap persona perquè estàvem en meitat d’una dictadura.
I ara, qualsevol nacional en complir els 18 anys pot exercir el seu dret al vot amb l’única excepció d’un impediment per sentència judicial, com diu l’article 3 de la Llei orgànica de règim electoral (LOREG). I en l’article 6 parla del sufragi passiu, és a dir, que no poden ser triats per ser representats polítics.
Però a hores d’ara no hi ha cap resolució judicial que impedisca a aquestes persones a acudir a les urnes si no una ordre del govern. Per la qual cosa és una limitació d’un dret fonamental que no té cap suport judicial.
Tenim altres opcions disponibles per als casos en el que les persones no es poden desplaçar eixe dia, que tindran altres assumptes o pel motiu que siga, què és el vot per correu, segons l’article 72 de la LOREG.
En aquest cas, simplement han dit que com aquestes persones estan en quarantena obligatòria per evitar el contagi de la COVID19 no podran anar a votar, sense posar a la seua disposició cap de les ferramentes que ofereix la LOREG per casos específics. Siga el vot per correu o el desplaçament de la mesa electoral a les cases d’aquestes persones perquè realitzen el vot des del replanell de sa casa complint amb les mesures sanitàries establertes.
Estem en una situació extraordinària i s’estan prenent mesures extraordinàries, a les universitats estan treballant per fer classes en streaming, les empreses han passat a l’era digital en un tres i no res, les PAU (o Evau/Ebau) estan realitzant-se als instituts i no a les universitats per evitar aglomeracions, els Centres d’Atenció Primària programen les visites de les persones que acudeixen, els serveis del ministeri de treball estan treballant amb signatura digital i procediments telemàtics per evitar l’assistència de persones a seus físiques i així un número alt d’adaptacions que estem fent per aquesta situació sobrevinguda. És per això que no s’entén que no es puga fer el mateix perquè aquestes persones puguen exercir el seu dret a votar.
Si fora jo la persona a la qual li deneguen el vot, haguera contactat de manera telefònica amb la meua advocada per anar a denunciar aquesta situació al jutjat de guàrdia. I aquest estaria obligat a donar-me una solució per poder votar complint amb les condicions sanitàries requerides per no contagiar a cap altra persona.
No és que puguem dir ‘total, d’ací a quatre anys poden tornar a votar’ o que uns 40 vots no canviaran les coses. És un dret fonamental que s’ha d’exercir per poder dir que estem en un estat democràtic; perquè com deia Clara Campoamor “la llibertat s’aprèn exercint-la”
Hui són un nombre baix de persones les que no poden votar però imagineu-vos què són 100, 200, una comarca sencera. Qui decideix que 100 persones que no poden votar i que si són 200 s’habilitaran mitjans per poder fer-ho? Qui decideix sobre la nostra democràcia?
I per què no és el poble?
