És en el record quan ens adonem de la sort que em tingut. Aleshores, neixen del nostre cor paraules d’agraïment per la  tendresa rebuda. I, la Consol Méndez ens ho transmet amb delicadesa en el seu escrit.

La tendresa

El record d’aquelles tardes de primavera al balcó de casa de la Montse
berenant aquells Donuts sucats amb llet fresca que ens preparava la seva mare.
Aquell entrepà de pa acabat de fer, cruixent, amb truita de foie-gras
que portava aquella nena de l’escola de qui no recordo el nom.
Aquella preocupació de l’avi que es manifestava amb respecte, i ens feia
estar en silenci perquè la germana petita estava malalta a l’hospital.
La delicadesa del Creador posant en la natura colors, olors i sons i
dotant-nos de la capacitat de percebre-ho.
El regal afegit a la satisfacció de la necessitat.
La capsa de bombons en el repartiment del banc dels aliments.
La nota d’ànim en moments difícils.
La mirada còmplice en moments de neguit.
L’escalfor d’una mà a l’espatlla en moments de solitud.
La veu suau d’acompanyament en moments d’angoixa.
Les llàgrimes compartides en moments d’impotència.
El murmuri suau de la felicitat…

Consol Méndez

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorUn sopar al Gresca
Article següentLa Xunta es planteja impedir votar a les persones amb COVID-19