El darrer informe Pisa és demolidor pel que fa als resultats obtinguts a Espanya: els estudiants universitaris espanyols tenen un nivell inferior als batxillers holandesos en xifres i lletres, és a dir, en càlcul i en comprensió lectora. Frisant per confirmar aquesta manca de base, que empitjora en el grup de majors de 45 anys, el proppassat 12-O la Delegación del Gobierno de Llanos de Luna (53 primaveres) va xifrar en 160.000 els assistents a la manifestació unionista de la plaça de Catalunya.
El primer que cal deixar establert és que el recompte de les manifestacions és esclau d’un històric inflat. Com que la que reclamava “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia” (1977) es va calcular que havia aplegat més d’un milió de persones, ja no es podia dir de les posteriors en reunien menys. Així que totes les manifestacions com cal al passeig de Gràcia han reunit, d’acord amb les corresponents organitzacions, d’un milió de persones en amunt: la del “No a la guerra” de 2003, un milió; l’encapçalada pel lema “Som una nació. Tenim dret a decidir”, 1,1 milions; la de 2012, 1,5 milions, i fot-li, que és de Reus.
Però tornem al 12-O d’enguany. Concretem, per exemple, on no hi havia gent. No hi havia cap manifestant a dintre de la font ni als jardins adjacents. Tampoc no n’hi havia cap sota la bandera de 100×13 metres mig catalana mig espanyola. Així que molta superfície queda inhabilitada. Pel que fa a l’escenari, la densitat de manifestants era molt inferior a la de la plaça. Una altra dada important és quanta gent es calcula per metre quadrat. Veient qualsevol foto de l’acte queda clar que no n’hi havia 4 per metre quadrat, sobretot a la perifèria. Però deixem les lletres i anem a les xifres. Si a la Gigafoto s’hi van calcular 11.313 persones i durant la concentració d’indignats del 27.05.2011 se’n van comptabilitzar 12.000 –malgrat que aquests sí que van ocupar els jardins de les fonts–, ¿com és possible que el 12-O, en el mateix espai de 100×100 metres i carrers annexes s’hi entaforessin 160.000 humans i humanes?
Arribats a aquest punt, cal concloure el que deia al principi: que la Delegación del Gobierno té uns problemes molt seriosos a l’hora de fer números. Però la culpa no és seva, sinó d’un sistema educatiu que no garanteix l’adquisició de competències bàsiques. Dic això perquè a ningú no li pot passar pel cap que es comporti amb criteris partidistes –al capdavall, és institució de govern i representa tots els catalans i totes les catalanes– i, encara menys, que actuï amb mala fe. Així que cal donar la raó als manifestants del 12-O i admetre que existeix una majoria silenciada i una minoria baladrera. La comprensió lectora ens ha de dar la clau de quina facció, sobiranista o unionista, correspon a cada una de les anteriors.
