Hi ha un cert encís a passejar, a poc a poc, pel camp silent
on patriotes van lluitar amb gloriós enaltiment
John Keats (“On the Highlands”)
En diem màrtirs, d’ells, al cap del temps,
dels que van caure en lluita desigual
i homenatgem aquests herois extrems
amb pedra de gran gest monumental.
Al seu fossar duem flors i paraules
allà on “no s’hi enterren traïdors”.
Els anys els tornen mites, velles faules,
figures de passades antigors.
I no pensem, potser, tant com caldria
quins sofriments, quins plors, quina agonia
els va portar a vessar la seva sang.
Hi pensem prou, avui, quina mesura
de dol, d’indignació, de vida dura
cal per alçar l’esclau que vol ser franc?
(Del llibre Tres flames d’un sol foc)
