Diàleg, converses, negociació, consens, pacte, acord. Paraules que expressen valors polítics i un parlar amb el que pensa diferent, que cerquen trobar aquells punts de coincidència que permetin avançar cap el camí del bé comú. Per abordar conflictes, però sobre tot per buscar sortides.
Paraules que impliquen renuncies, a vegades temporals, però amb guanys infinitament superiors; i que no poden tenir com a referència qui guanya i qui perd.
Paraules que omplen declaracions, rodes de premsa, i resolucions de partits, governs i parlaments però que cimenten discursos buits i febles, efímers, frangibles.
En temps difícils, on la polarització i les dicotomies predominen, les decisions compromeses poc cotitzen.
El risc més evident és el càlcul electoral d’aquestes decisions. El diàleg es condiciona al context i deixa de ser el mitjà a recórrer: si no és el moment no hi ha diàleg o existeix la temptació del qui “dies passa anys empeny”.
L’acord assolit trontolla amb una simple piulada o la publicació d’una enquesta. L’aconseguit fins al moment vacil·la i, sovint, acaba per decaure. Tot el què s’ha avançat es perd entre tot l’apressat allau informatiu, i qui acaba sent la víctima és el consens.
Ni aquesta maleïda pandèmia, va aconseguir que algunes forces polítiques oblidessin els seus càlculs electorals i continuessin en el marc de la confrontació allunyant-se de la paraula. Sent conscients amb les seves decisions que a qui posaven per davant eren ells i a qui deixaven enrere érem tots.
A Catalunya en tenim molts d’exemples que han fet desaparèixer i enyorar la capacitat d’aquest país d’arribar acords i facilitar governances a tots els nivells. Des de l’ampliació de l’Aeroport fins als Jocs Olímpics d’Hivern, però sobre tot en el pacte sobre la Llengua, en el consens sobre el català.
No es pot posar en crisi un acord de quatre forces polítiques que sumen 104 diputats i diputades, per unes piulades o per unes declaracions.
I si resulta que els càlculs electorals són erronis? I si en realitat la gent vol acords més que confrontacions? Potser si escoltéssim més enllà dels de sempre o dels que criden més, trobaríem la força per mantenir i donar valor a les paraules; i la lleialtat seria també un valor polític.
