El 21 de desembre del 2017, ara fa 6 anys, es van celebrar unes eleccions al Parlament de Catalunya amb un context extraordinari. Aquest fet, marcat pels fets d’octubre d’aquell mateix any, va portar, que el Nadal del 2017-2018 el tema a l’agenda política, pública i mediàtica fos la política catalana.
Quins fets van marcar que es convoquessin unes eleccions, a les portes de Nadal, pel president del govern espanyol Mariano Rajoy?
Els fets d’octubre del 2017 van suposar un abans i un després en la política catalana. L’1 d’octubre es va celebrar un Referèndum d’independència de Catalunya, després de mesos i inclús anys de negociació amb el govern central. Aquesta crida a la democràcia directa, comptava amb el suport del govern de la Generalitat, en aquells moments encapçalat per Carles Puigdemont, la majoria dels representants del Parlament de Catalunya i amb una ampli nombre de regidors i regidores de l’escala municipal. Tot i que, el govern central el va declarar il·legal i inconstitucional i va enviar les forces policials a molts col·legis electorals, finalment, es va poder celebrar i va comptar amb la participació de més de 2 milions de persones i amb un 90% favorable a la independència.
15 dies després del referèndum, Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) van entrar a la presó per ser acusats de seducció per les manifestacions del 20 de setembre del 2017 davant del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. I, el 27 d’octubre del 2017 es va declarar la independència de Catalunya pel Parlament de Catalunya creant la República Catalana, com un estat independent, sobirà, de dret, democràtic i social. Minuts més tard, el Senat va aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola que va suposar la intervenció de Catalunya per part del govern central. El 30 de novembre el govern de Puigdemont va ser acusat de rebel·lió i s’inicia un camí de no retornada, part del govern es queda a Catalunya (on la gran part va anar a presó durant més de 3 anys) i l’altra part marxa a l’estranger per viure a l’exili.
En aquest context atípic, Mariano Rajoy convoca eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de reinstaurar l’executiu català. Aquell comici es van viure a Catalunya com si fos un segon referèndum: independència SI o independència NO. Finalment, el partit guanyador de les eleccions va ser Ciutadans, encapçalat per Inés Arrimadas, però la suma dels partís partidaris de la independència va fer possible tornar a formar un govern pro procés.
El 2 de novembre del 2018, surt la sentència del procés i la fiscalia demana més de 177 anys de presó. Una condemna que no es va arribar a complir, el 23 de juny del 2021, els líders independentistes surten de la presó i es comença a treballar per retornament de la part del govern que es troba a l’exili, per ara sense èxit.
Avui dia, com ens trobem?
En l’actualitat, els fets d’octubre del 2017 i tot el que va suposar després segueixen sent tema present en l’agenda pública, política i mediàtica tot i que amb un clima de menor confrontació política i amb un sentiment de tancar les ferides que es van obrir. El retorn de Puigdemont i la resta d’exiliats polítics, ha estat un dels temes de discrepància a l’hora de negociar la investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, del passat mes de novembre. Per ara, no hi hagut una gran tornada, tot i que tant ERC com JxCAT amb el seu pacte d’investidura amb el PSOE està l’elaboració, l’aprovació i l’execució de la Llei d’Amnistia. El Nadal 2023-2024, tornarà està present el procés però amb menys polarització que el 2017-2018.
