Ens arriba l’hora d’escriure aquestes ratlles al final d’una jornada ciutadana plena d’enorme emoció. Els homes que dintre un ideal renovador i patriòtic volíem enquadrar el respecte a les essències cristianes de la pàtria i la civilització, desitjàvem i temíem alhora el moment que està vivint tot el nostre poble i el poble espanyol. Una garantia i una esperança, que ens permet d’obrir les portes a l’alegria, és l’espectacle magnífic de civisme que ha donat la nostra gent –tota la nostra gent sense distinció!- en una hora tan transcendental i tan delicada com la d’un canvi de règim. No sabem què passarà demà. La vida política d’un país representa una lluita constant i cada u té doctrines i punts de vista que segons consciència ha de defensar. Però això és cosa del demà, tan immediat com vulgueu, però del demà. Avui no hi ha lloc dintre l’enorme onada d’emoció que ens envaeix i ens solidaritza sinó a una afirmació de germanor patriòtica i ciutadana que nosaltres, des d’aquest modest lloc de comentador, subratllem amb la nostra mà oberta i estesa.


Pau Romeva, en la seva columna de cada dia a El Matí “De dia en dia” (15.4.1931)