La saviesa és quelcom que voldríem veure en tot governant, que ha de ser el observador i el bon conductor de la realitat social. Se li demana una saviesa preclara? Potser no cal demanar tant. Personatges públics que puguin formar part d’un desitjat especial cim sapiencial o d’una utòpica élite, n’hi ha pocs o en surten un parell cada segle, és a dir a comptagotes.
Fa anys llegia que de tres-cents personatges que podrien haver format part d’aquesta sàvia elit, l’autor d’aquell article deia que els tres primers grans savis i intel·ligents havien estat John Stuart Mill, Wolfgang Goethe i Godfried W. Leibnitz. Segurament hi havia aplicat criteris personals bastant subjectius. Deia que Stuart Mill llegia les faules d’Isop als tres anys, als set els Diàlegs de Plató i als quinze ja havia fundat una revista científica. De Goethe i de Leibnitz també en diu meravelles per il·lustrar llur alta saviesa, llur preclara intel·ligència o pregona ciència. Naturalment era una visió que molts potser no compartim o n’escolleríem uns altres.
Quina saviesa pràctica es demana a un governant? Aquella que va acompanyada -com apuntava fa dies- de la Pau, la Justícia, la Concòrdia, la Convivència, la Solidaritat, del Progrés, la Fortalesa, la Prudència, la Temprança, la Magnanimitat, la Seguretat i el Seny. Un bon polític governant ha de ser entenimentat, coneixedor de les lleis, recte de ment i de cor en el pensar i en l’obrar, coherent en els principis bàsics; intel·ligent, prudent, penetrant, solidari i benefactor dels indigents i dels més dèbils; humanitari, seriós, diligent, incorruptible, bondadós, just, coneixedor de la realitat social i de les persones, estudiós, amb aquella capacitat de discernir on es troba la justesa en la norma promulgada…
El bon govern li exigeix no discriminar persones – que no menystingui ningú i no condemni a la lleugera-; ha d’ensenyar, instruir, fonamentant bé els arguments que presenta als seus adversaris polítics; ha de saber rectificar i reparar sempre que calgui. Se li demana que el seu llenguatge sigui correcte, adequat i entenedor. També, en moments determinats, ha de ser valent, audaç, ambiciós; s’ha d’esforçar en sobresortir per la seva competència professional per tal que governi amb l’ “auctoritas” moral necessària per ser acceptat; que es guanyi el respecte dels súbdits pel seu bon quefer; que es faci estimar pel fet de mirar sempre, en primer lloc, els més indefensos, els més malalts i els més febles; que posi ordre i justícia en el repartiment just dels béns que pertanyen a tots…
Afegeixo: que sàpiga escoltar i acollir. “A qui han d’escoltar?” Això es preguntava un pensador català fa uns mesos. “Han d’escoltar els nens, per la seva innocència; els vells, per la seva experiència; els malalts, pel tombant seriós que ha pres la seva vida; els amics, per la seva transparència; els savis, per la seva saviesa”. Tenia molta raó! A veure si, a final, els governants escolten una mica més! Escoltar és posar més atenció en les coses que expressen els altres polítics: aquells que també participen i influeixen en la vida pública del nostre del país…Fou l’enquesta sobre la Diagonal de Barcelona una bona manera d’escoltar la consciència ciutadana. Si no ho fou els serví de lliçó !
El do de la intel·ligència sempre s’ha mostrat necessària per fruir de les diferents formes de vida familiar, social, professional. La vida s’ha de poder viure en un ambient de llibertat generosa i responsable…Un polític petulant i fanàtic, poc misericordiós i intolerant, segur només de si mateix, seria un destorb per a la societat sencera. Un bon governant ha de ser molt amant de la sana llibertat, perquè també se sap responsable. Només un exemple: un polític poc intel·ligent sol témer la llibertat d’expressió i per això no escolta ningú que li pugui fer algun suggeriment..
Com veiem: tot un seguit de qualitats que es podrien resumir-se en les tres actituds essencials remarcada per Agustí d’Hipona: l’Amor, la Veritat, i la Llibertat. D’aquesta manera, les raons polítiques es veuran sempre enlairades i potenciades fins al màxim. Es governarà amb clarividència.
Continuarà…
