D’entre les nombroses cartes que arribaven a Chesterton d’entusiastes lectors i admiradors seus, el febrer de 1903, en va rebre una del pare John O’Connor. Era irlandès i capellà de l’església de St. Anne a Keighley (Yorkshire). En aquella missiva s’expressava així : « Sóc un sacerdot catòlic, i encara que crec que vostè no és molt ortodox en alguns detalls, en primer lloc vull donar-li les gràcies de tot cor, o potser hauria de donar-les a Déu per haver-li concedit aquesta classe d’espiritualitat que al meu entendre fa que la literatura sigui immortal ».
Chesterton tenia un gran amic jueu d’ascendència alemanya, Francis Steinthal, que vivia a Ilkley a qui anava a visitar sovint amb Frances. La primavera de 1904, va haver de donar una conferència a Keighley i fou a través de Steinthal, que va conèixer personalment al pare O’Connor, un capellà « baixet, de rostre afable i expressió de follet ». Congeniaren immediatament, varen passejar pels ermots del West Riding, discutint sobre el diví i l’humà, recitant velles balades, improvisant-ne de noves o entonant a duet cançons populars. Amb el temps esdevindrien amics íntims.
En una de les converses, Gilbert li va comentar l’article que tenia intenció d’escriure sobre una proposta de llei, i se’n va adonar que aquell capellà tan quiet i simpàtic, sorprenentment, coneixia molt bé el costat més misteriós de la naturalesa humana i els abismes del mal, coneixements adquirits com a resultat directe de la seva vida sacerdotal. Arribaren a una casa on entre els convidats hi havia dos estudiants de Cambridge que durant la reunió menysprearen el clergat afirmant que « està tancat en una mena de claustre i no sap res sobre la vertadera maldat del món ». A Chesterton aquest comentari li va semblar « una ironia colossal i aclaparadora i gairebé deixà anar una riallada al saló » i comparant-los amb el pare O’Connor els dos joves estudiants « del sòlid satanisme en sabien tan poc com dos nadons en el mateix cotxet ». Aquesta paradoxa de saviesa innocent va inspirar la imaginació de Gilbert « i sorgí en la meva ment la vaga idea de dedicar a un fi artístic aquests còmics despropòsits que eren, al mateix temps tràgics, i construir una comèdia en la que un sacerdot aparentaria no saber res, coneixent, en el fons, el crim millor que els criminals… En resum, em permetia la seria llibertat de prendre el meu amic i donar-li uns quants cops, deformant el seu barret i el seu paraigües, desordenant la seva roba, modelant el seu rostre intel.ligent en una expressió plena de fatuïtat, i en general, disfressant al pare O’Connor de Father Brown ».
Així es va crear l’entranyable personatge literari del Father Brown, un modest capellà catòlic de poca estatura, cara rodona i inexpressiva, d’allò més casolà i innocent, però sota la seva aparent ingenuïtat posseeix un cervell actiu que li permet esclarir els més intricats problemes policíacs. Més que intel.ligent és savi, té aquella mena d’intel.ligència humanitzada, culta i transcendent. El seu mètode no és científic : mentre els policies i criminòlegs moderns contemplen als homes des de fora, estudiant-los com si fossin gegantins insectes, sota una llum que ells anomenen imparcial, però que en realitat està morta i deshumanitzada, Father Brown procura entrar en cada personatge, pensant i sentint com ell, lluitant amb les mateixes passions fins arribar a veure el món de la mateixa manera. Però el que més el distingeix dels altres detectius és el fet que no es preocupa únicament en descobrir el culpable per a lliurar-lo a la justícia sinó sobretot per a salvar la seva ànima, i més d’una vegada aconseguir convertir al delinqüent com en el cas de Flambeau.
Amb The Blue Cross, publicat el setembre de 1910 a la revista The Storyteller i que encapçalà posteriorment el primer recull de l’any 1911, s’inicia la sèrie dels relats. Es publicaren originàriament a diverses revistes angleses i americanes com Strand Magazine, Storyteller, Pall Mall, Cassell’s o Nash’s, i més tard es varen compilar en cinc volums successius: The Innocence of Father Brown (1911), The Wisdom of Father Brown (1914), The Incredulity of Father Brown (1926), The Secret of Father Brown (1927) i The Scandal of Father Brown (1935). Després de la mort de Chesterton varen aparèixer uns quants relats més. The Vampire of the Village, editada per primera vegada el 1947, es va incloure l’any 1951 a The Scandal of Father Brown. Els relats The Secret of Father Brown i The Secret of Flambeau s’afegiren al volum The Secret of Father Brown. No va ser fins els anys 1981 i 1991 que es descobriren The Donnington Affair i The Mask of Midas que completen els cinquanta-quatre relats coneguts del capellà detectiu.
Del Father Brown s’han realitzat vàries sèries de televisió a diversos països, Anglaterra, EUA, Itàlia, Alemanya i també s’ha dut al cinema: Father Brown, Detective (EUA, 1934), Das schwarze Schaf (Alemanya, 1960), Er kann’s nicht lassen (Alemanya, 1962), Sanctuary of Fear (EUA, 1979) i The Detective (Anglaterra, 1954). En aquesta pel.lícula el protagonista era l’actor britànic Alec Guinness que en les seves memòries “Blessings in Disguise” (1985) explica aquesta experiència mentre rodaven els exteriors a la Borgonya, prop de Mâcon: a l’actor se li va atansar un nen d’uns set o vuit anys qui, veient-lo amb el vestit negre de capellà, va exclamar “Mon père!” i agafant-li la mà, apretant-la amb força i balancejant-la es va posar a parlar sense parar una llengua que Guinness no dominava prou bé. Estava ple d’animació, saltava i botava. Tot i que era un complet estrany, va pensar que era un capellà i per tant algú de qui fiar-se. De sobte, amb un “Bonsoir, mon père” i una mena de reverència lateral va desaparèixer. L’actor va reflexionar al voltant d’una església que era capaç d’inspirar una confiança semblant a un nen. Una església en la que els seus capellans, tot i ser desconeguts, siguéssin tan accessibles, no podia ser tan intrigant i tenebrosa com sovint es pensava. Va començar a desprendre’s dels seus prejudicis i acabà convertint-se al catolicisme.
L’any 1937 el pare John O’Connor va publicar el llibre Father Brown on Chesterton.
