A l’evangeli que acabem de proclamar, Lluc hi reuneix diverses sentències de Jesús relatives a la renúncia de tota mena de béns. Cal notar que, al començament del fragment, ens diu l’evangelista que “Jesús anava amb molta gent”, per tant té interès en remarcar que aquestes paraules de Jesús sobre la renúncia van adreçades a tots els seus seguidors i no només als apòstols o a uns pocs deixebles més selectes.
Les expressions de Jesús són realment fortes i les del text original hebreu ho són molt més, perquè això d’estimar més a Jesús que al pare o la mare, l’esposa o els fills, sona molt dur. ¿Què vol dir-nos exactament l’Evangeli en aquest fragment sense que vulguem aigualir-lo ni, menys encara, adulterar-lo?
Abans que res, tinguem en compte tres coses. La primera, que Jesús en diversos passatges de l’Evangeli parla de la primacia de l’amor. La segona que també ens diu que no ha vingut a abolir la llei antiga on, precisament es prescriu l’amor i el respecte als pares, a la dona i als fills, sinó a complir-la. I la tercera que Jesús, per damunt de tot, posa sempre la voluntat del seu Pare.
Dit això, sembla clar que els cristians, seguidors de Jesús, hem d’estar en actitud de renúncia a tota mena de béns, i traduir aquesta actitud en obres si aquesta és la voluntat de Déu. Aquesta i no altra és la interpretació que cal donar a les paraules de Jesús de l’evangeli d’avui. Per tant no hem de practicar pas la renúncia d’una manera cega, perquè sí, ni per un voluntarisme estoic que ens porti a voler practicar el sacrifici pel sacrifici.
Es tracta de practicar la renúncia només perquè hi veiem la voluntat de Déu, que ens invita a fer-ho motivats pel nostre amor a Jesús. Però el veritable problema és aquest: ¿Com sabem quina és la voluntat de Déu, com podem saber que és Déu qui ens ho invita a fer? Recordem el que ens deia el llibre de la Saviesa a la primera lectura: ¿Quin home pot conèixer què desitja Déu? ¿Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? “Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans….¿Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vos mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant?
Déu ens parla de moltes maneres, a través de les persones que ens envolten, a través de persones que Déu posa al nostre camí, a través dels esdeveniments que succeeixen al llarg de la nostra vida. Les nostres obligacions familiars, professionals, personals, són també una manera de conèixer la voluntat de Déu.
Nosaltres, com a persones lliures que som, prenem decisions i fem la nostra opció. Però cal evitar confondre les nostres preferències i els nostres gustos amb la voluntat de Déu. I això no vol dir pas que totes les nostres preferències hagin de ser necessàriament contràries a la voluntat de Déu, però cal saber discernir bé perquè no ens emmascarin el què realment Déu ens demana.
Quan es tracta de coses delicades i opcions serioses, Déu ens parla interiorment a través de les mocions i els tocs de l’Esperit. La vida cristiana és en definitiva una vida de fidelitat a aquests tocs de l’Esperit, però ¿com discernir aquest llenguatge de l’Esperit? Un fet concret és que tot allò que ens dóna una pau profunda i una joia espiritual, que sovint van acompanyades de molta llibertat interior, és cosa de l’Esperit. En situacions que dubtem de la voluntat de Déu sobre algun punt de la nostra vida, a més d’invocar l’Esperit Sant, sempre és convenient parlar-ne amb alguna persona experta en la matèria que ens acompanyi i ens orienti en el procés de discerniment.
Poden ser molt variades les matèries que sovint hem d’examinar i prendre decisions: a nivell personal, a nivell familiar, a nivell de parella, a nivell professional, etc. Tots en un moment o altre de la nostra vida hem de prendre decisions importants. I, naturalment, tot adolescent i tot jove ha de plantejar-se seriosament el seu futur, i decidir quin sentit vol donar a la seva vida dins la societat que l’envolta. Dins una societat que potser el necessita més o que potser li oferirà possibilitats d’un major desenvolupament personal o social. I aquí, naturalment, no s’ha d’excloure mai un seguiment més radical en la línia de l’evangeli de Jesús.
Tots som conscients que els problemes del nostre món són molt grans. Però no els resoldrem mentre no hi hagi més generositat, més renúncia per part de tots. Si no sabem renunciar al nostre ego no hi podrà haver ni generositat ni amor. Demanem en aquesta eucaristia, en la que Crist s’entrega per nosaltres, que ens ajudi a veure quina és la seva voluntat i que ens faci capaços de renunciar al que és secundari, per poder aconseguir el que és veritablement important. Si no sabem renunciar al nostre ego no hi podrà haver ni generositat ni amor.
