Els catalans, pel que fa a l’aprofundiment de l’autogovern i a la reivindicació d’un finançament just, tenim un full de ruta ben senzill i meridià: Exigir a l’Estat exactament allò que ja tenen els bascos. Ni un pam de més ni un pam de menys.
Si catalans i bascos som espanyols, no es pot tolerar un tractament diferenciat i del tot injustificat, com ho és que els diners que uns i altres aportem per fer front a les despeses generals de l’Estat siguin tan diferents.
Ja va essent hora de què confrontem l’Estat amb aquesta injustícia fragant. Ni drets històrics ni sopars de duro. Al segle XXI ens cal un sistema transparent que garanteixi la igualtat que tant omple la boca dels representants de l’Estat. I, per tant, cada català no ha d’aportar ni un euro de més ni de menys que cada basc. Això ho entén tothom. I, competencialment, ni una transferència de més ni una de menys.
I el mateix podem dir sobre els privilegis dels navarresos.
PD: Un dels episodis més esperpèntics que he viscut mai va ser escoltar al Defensor del Poble de Navarra, en una conferència d’hora i mitja, destrossar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 per insolidari, per ser un torpede contra la igualtat de tots els espanyols i del nivell de serveis que reben. De barra, quan n’hi ha, n’hi sol haver molta.
