Només els més grans recordaven que en temps de Luisito Suàrez, ara fa 50 anys, n’haguessim fet 8 a domicili, a Las Palmas, i ja a els força granadets se’ns fa una mica esforçat recordar aquells 7 que li vem fer a l’Albacete (des d’aleshores, albasiete). Si, 0 a 8. Bonic:
1.- Messi
2.- Iniesta
3.- Acasiete (p.p.)
4.- Pedro
5.- Messi
6.- Bojan
7.- Messi
i 8.- Bojan………….Maaaaaaaaaaaaaambo!
I cal dir que amb el primer quart ja haguéssim fet. Però els nois anaven tan endollats, el mot d’ordre era tant ancorat en l’esperit de l’equip – ara que vindrà el Madrid, cal que expremem cada oportunitat – que l’han dut fins a les darreres conseqüències: tornar a escriure història.
Aquesta temporada promet ser la que passi a la història com la dels rècords batuts. Són tants, que cada dia en trenquem o n’igualem un de nou. Per perdre el compte. Se’ns deia que mai no igualaríem la de les 6 copes i, si més no en estadístiques, no és que la igualem, és que la superem. Això promet.
Un rival arraconat, superat, al que només se li ha permès un córner, enfrontat a un equip de malalts de possessió, de control, de pressió… resultat: els hem atropellat. El que més ens convenia per a afrontar el clàssic que tenim a les envistes.
I ara que no ens vinguin amb la cantarella de la peneta i del pobrets pobrets; si ens fan jugar a una lliga on hi entren autèntiques bandes, jugarem contra les bandes i sempre que puguem les atropellarem, que prou vegades ha passat que ens hem endut ensurts i disgustos de mort, i després a més hem hagut d’aguantar les conyes de don Matias Prats i d’altres hereus. Només ens ha de saber greu pel pobre Lillo.
0 a 8. Mambo!
