Havia de nevar des de les 7 de la tarda, ens hem recollit a casa amb la nevera plena i el congelador, també. Fa dos anys no vam tenir ni electricitat ni telèfon, en algunes poblacions, fins al cap de cinc dies. Això ens fa preveure una mica més. Potser, penso, exageradament. Però….
Res més acollidor que una llar plena de tot el que et pot venir de gust. Plena de cares d’il.lusió que miren constantment la finestra esperant que arribi l’esperada pluja blanca que ho cobrirà tot d’un color clar, fred, divertit on s’hi sol posar imaginació.
Res tan lluny del que al final ha passat al meu poble, de moment, mentre us escric. Altres llocs de Girona tenen ja el seu mantell blanc, que demà serà glaç o neu que ens farà somriure. Ara ja, tot en silenci, l ‘emoció per hores continguda, transformada en desil.lusió, descansa profundament i potser demà tindrà una sorpresa.
Com moltes coses que semblen a tocar i al final no passen i d’altres, que no has pensat, ni tan sols se t’han passat pel cap, i passen en dos segons…. Així aprenem dia a dia, des de petits, petites coses que ens ensenyen el que al final passa amb tot. No és la neu la que té importància, és l’aprenentatge el que té constància i pren nota del que va passant. La interpretació d’aquestes petites coses va formant petits cors que bateguen amb força quan es fan grans i es senten igual que el dia que quan eren petits, no va nevar.
Bona nit amics, que descanseu, també.
