Tancant els ulls només veig meravelles
i sento la dolça ona de la mar
i camino per un camí folrat d’estrelles
que m’ensenya la claror pura del far.
No hi han enveges, ni tristesa, tot és plàcid
tothom respecta el seu trosset de cel
ni trobem en cap moment un sabor àcid
perquè tot és dolç, suau, pur com la mel.
Asseguda en el banc d’ una plaça
veig com passa la vida lentament,
s’acosta a mi un infant i m’abraça
i m’omple l’ànima de sentiment.
Ignoraré aquests rostres que afalaguen
amb una mentida, ocultant la veritat
i traïdors i roïns amaguen
el verí de la injustícia i la maldat.
En el meu paradís hi corre un pur aire
i un sol radiant s’apodera del meu cor
i sento arreu la dolça flaire
que m’inunda l’ànima d’amor.
No hi ha pobresa, ni es coneix la malaltia
ni es sent el plor trist d’un infant,
ni s’hi troba en cap cor la melangia
el món és fet de música i de cant.
Quan retorno a la realitat de cada dia
i miro aquests univers creat, formós
el cor s’omple d’una melangia
que torna pàl·lids els brillants colors.
Em pregunto amb l’ànima encongida
per què canviem el bé per la maldat
i no sabem buscar una nova vida
que poc a poc ens porti a la felicitat?
He trobat un moment de placidesa
veient un nou món al meu entorn,
hi he allunyat de mi tota la tristesa
almenys pel que queda d’aquest jorn.
Obrin els braços amb dolça abraçada
m’he sentit mestressa d’aquest paradís formós,
he trobat l’esperança amb l’ànima cansada
i la maldat i el dolor de cop s’han fos.