Es fan nosa. CDC fa nosa a UDC i UDC fa nosa a CDC perquè des d’aquest cap de setmana defensen projectes de país diferents i ara el projecte de país és el que cal dirimir en l’escena política i social: ens hi va la nostra subsistència com a persones i com a una comunitat amb uns trets propis als quals –malgrat alguns diguin cínicament que això provoca enfrontament social- no tenim dret a renunciar en nom dels nostres avantpassats i dels nostres descendents.
Unió Democràtica cobria ideològicament el flanc democratacristià de la coalició o federació en allò que feia referència a la concepció de la societat, la justícia social i els plantejaments econòmics. Pel que fa a aquests temes Convergència Democràtica inclou liberals, socialdemòcrates, progres i també alguns personalistes pròxims a la democràcia cristiana. Als dos partits els unia un projecte de país, vibraven amb un mateix ideal de nació. Convergència es va redefinir en aquest aspecte al darrer congrés. Unió s’ha refermat en la seva interpretació de l’ideal dels seus fundadors que –llegit el que he llegit, i quedi clar que és una suposició meva- no sembla que fos la que ells farien actualment. Però en qualsevol cas és la que han elegit la majoria dels membres actuals d’aquest històric partit.
Després de més de 30 anys el canvi d’agulla ha marcat dos itineraris diferents per a cada tren. Potser ha arribat el moment de deixar-ho estar això d’anar plegats a tot arreu. Ja no cal que s’enganyin més entre ells. Té tota la raó el líder d’Unió en afirmar que ell i el seu partit han sortit reforçats d’aquest 25è Congrés. Davant una opció clarament independentista el partit ha manifestat la seva voluntat inequívoca (80% de vots a la candidatura del líder i un 95% de recolzament a la ponència política) respecte al seu projecte polític, deixant de banda per fi les indefinicions, paradoxes i funambulismes dels darrers anys. Amb aquesta força moral ja poden concórrer en solitari a la propera comtessa electoral. O bé poden aliar-se amb el PP “re-fundat” de Catalunya. Ja és clar que els dos comparteixen el mateix model polític per a Catalunya, i també són relativament propers en altres temes socials i personals. Unió aportaria el seu model social més compromès enfront de les tesis econòmiques liberals salvatges dels populars, que ja estaria bé.
Al final del congrés Duran cridava tots els partits catalans a fer pinya en allò que són els interessos comuns, la substància del país. El problema que té és que els únics que tenen interessos comuns amb ell a Catalunya són el PPC i Ciutadans. Resulta que CDC, ERC i SI estan per una altra història. Ara cal que s’aclareixin el PSC i IC-V. Tots els ho agrairem.
