14 de desembre 2012. Presentació aquest vespre, a la Biblioteca d’Arenys, del llibre de Joan Safont, Per França i Anglaterra. La 1a Guerra Mundial dels aliadòfils catalans. Acontravent. Bé, del llibre ja se n’ha parlat perquè fou ja presentat per primera vegada a l’Ateneu Barcelonès fa més d’un mes. De l’autor, però, se n’ha parlat menys. I em sembla que cal fer-ho. Perquè Safont és jove, molt jove de fet. 28 anys. I tanmateix cal considerar-lo ja com a home de lletres. La lectura, el fet de ser un lector empedreït, no ha estat per a ell fruit de cap imposició escolar ni familiar. És des de ben petit que li ve l’admiració per l’escriptura i el periodisme, per la lectura quotidiana de la premsa. I en aquest sentit començà fa més de 10 anys unes primeres tasques periodístiques amateurs al Full de Mataró, per exemple, o a la revista d’Òmnium Cultural. Després, igual que molts altres joves, es decantà equivocadament per allò que li semblava que podia oferir-li més sortides laborals i es matriculà a la Facultat de Dret. I ara és, doncs, llicenciat en Dret i ha exercit d’advocat diversos anys. Però s’equivocà i se’n penedí, tal com ell mateix ha confessat moltes vegades. Les sortides laborals te les dónes tu, diu, i no pas els estudis que hagis cursat. Si ets bo en allò que vols fer, la sortida professional la trobaràs, segur. Has de ser bo, és clar, i tenir-ne ganes, moltes ganes. Confluència de vida i feina. I aquest és, de fet, un dels grans errors de molts joves d’avui. Esbrinar a veure què em pot procurar una bona sortida laboral i no pas el més important, que és saber què m’agrada de veritat. Manca d’amor al saber, a més. I encabat, sí, molts títols potser, molta titulació, molta paperassa, però cap preparació ni predisposició a la feina. Titulacions d’avui que no són , en general, garantia de res. Bé. Per sort de tots nosaltres, amics i admiradors, Safont rectificà a temps. Després d’adonar-se del camí equivocat que seguia, es decidí naturalment per allò que de veritat li sortia de dins. Féu un màster de periodisme i ara s’hi dedica a jornada completa. Dirigeix El MatíDigital, fa guions per a documentals i col·labora en diverses publicacions. I ara, mitjançant Acontravent, acaba de publicar aquest seu primer llibre. Per molts anys, doncs. I enhorabona, Joan, maresmenc il·lustre de la Marina de la Selva. Mataroní de soca-rel tot i que amb residència actual al Cap i Casal, que és on de veritat passen les coses i tot s’hi cou.
