Tot va començar quan em vaig voler involucrar en alguna entitat que defensés els estudiants i la universitat, a més a més del país. Comentant-ho a la taula dels companys més grans al bar de Jaume I vaig aconseguir el contacte del President, Sergi Rubió de la mà del també penedesenc, Guillem Carol. Poques hores després, el company de classe Roger Melcior i jo ens vam posar en contacte, i al cap de pocs dies vaig conèixer en Sergi i Pol Serrano, acompanyat dela Lídia Pelejà.Una bona colla de companys del curs de Ciències Polítiques i de l’Administració com l’Albert Orta, Laia Montgé, Oriol Sesé, Arnau Prieto, Cati Garau i Txell Partal, estàvem força il·lusionats. Aquells dies també en coneixeria de més grans com Josep Maria i Georgina. I també Pol Cruz, Maria Vila i Laia de Bolós.
El 6 de novembre del 2008, juntament amb en Sergi, vam anar a buscar el President Barrera a casa per a l’acte de presentació dela FNECala UPF. Maino havia tingut l’oportunitat de conèixer-lo en persona, i ja aleshores em va sorprendre el contrast entre la seva avançada edat i les seves fortes conviccions. En aquell mateix acte també hi van participar l’Elisenda Paluzie i en Francesc Homs. Si som sincers, l’acte tampoc va ser un èxit en assistència, però va servir per adonar-nos quela FNECno només era un projecte estudiantil, sinó que també era un projecte de país, transversal i, per la seva històrica continuïtat, fins i tot intergeneracional. La història dela FNECes comença a escriure el 1932, però des d’aleshores fins ara va en paral·lel a les victòries i derrotes de Catalunya.
Si hagués d’enumerar totes les activitats no acabaríem. Des de la conferència amb el President Pujol al ministre de la presidència del Govern a l’Exili de Guinea Equatorial, Gabriel Moto, passant per Xavier Sala i Martín, Thubten Wangchen, Enric Vila o López Tena a més a més de les campanyes pel català. I van venir les eleccions al Claustre i els 5 que ens vam presentar vam sortir. Per polítiques, que sempre ha estat una facultat difícil,la Laia Montgécom a suplent i jo vam ser els més votats. Un gran dia, el 2 de març del 2010.
Però el més complicat i el millor estava per venir. En Sergi ila Lídiaacabaven els estudis i és en aquest moment on ve un dels moments més difícils per a una entitat. El relleu. L’1 de juliol del2010 al’edifici històric dela Universitatde Barcelona, el mateix lloc on es va fundarla FNEC, en Sergi, amb qui jo havia estat Secretari General, i la resta de companys que plegaven, ens passaven la responsabilitat de tirar endavant el projecte. Tot i crec que no estàvem prou preparats, no podíem fallar. A la candidatura em van acompanyar, entre d’altres, Marc Cassany com a Secretari General, Pol Cruz, Maria Vila i Víctor Feliu. Poc temps després entraria l’Adolf Barceló. Vull deixar constància que aquests han estat, entre d’altres, els companys d’un camí de molt treball i sacrifici, però que al final ha donat molts fruits i alegries, a més a més d’una amistat per sempre.
Les primeres eleccions ala UBens van deixar un mal gust de boca. Vam perdre pistonada i la situació, més que millorar, empitjorava. Ala UPFanàvem bé, però no aconseguíem suplir l’activitat dels socis que acabaven la universitat, i ala URVl’Adolf es trobava molt sol. Però l’activitat continuà amb els actes i accions de sempre, com l’11 de setembre, la cervesada de benvinguda, la recollida de queixes, la presentació de mocions al Claustre i també amb grans esdeveniments comla Consultasobrela Independènciaa les universitats, el debat “Quina Catalunya vols?!” que omplí l’auditori dela Ciutadella, la conferència “Independència o rendició? ala Facultatde Dret dela UBa càrrec del President Pujol,la Trobadaa l’Hospitalet, les xerrades amb els professors Modest Guinjoan i Xavier Cuadras o“Catalunya i Economia” per Carles Sumarroca, President de FemCat. Estudiants, Universitat i Catalunya.
Tot i l’activitat, hi havia un desànim generalitzat per la manca de nous membres. I el projecte perillava, molts ja estàvem a l’última etapa dels estudis i vèiem el final dela FNECamb el nostre. Personalment, aquells dies van ser dels pitjors de la meua vida. Era conscient de la situació i sobretot del desànim dels companys, però també era conscient que si el resultat de les eleccions dela UPFanaven lligades amb l’esforç realitzat, el desànim seria substituït per moral de victòria i tot aniria endavant.
Recordo que a la campanya de les eleccions al Claustre dela UPFens boicotejaven tot intent de donar a conèixer la feina que durant aquell temps havíem realitzat. Arrencant cartells, posant-ne a sobre, difamant … Però nosaltres no ens donàvem per vençuts. Tots treballàvem i molt. I els nous com els Gerards, els dos Jordi, Jandro, Marta, Berta, Sara, Ester, Arnau, Elisabet, els Marcs, Andreu … Recordo com Pol Cruz i jo, penjàvem cartells a mitjanit abans de començar la jornada de reflexió, mentrestant érem observats per ocupes i vigilants. Els companys de pis feia dies que noem veien. Il’1 de març del 2012, dels 21 que ens vam presentar vam sortir escollits 20. Els millors resultats dela FNECla UPF. Vam guanyar i de carrer. El resultat el vam dedicar als recentment traspassats Heribert Barrera i Víctor Torres. Es respirava moral de victòria, el projecte tenia continuïtat.
El dia 21 vinguéla URVon vam entrar per primer cop i com a segona força al Claustre. L’Adolf amb les limitacions existents va fer una bona tasca i els viatges cap a Tarragona no es feien gens pesats. I el 26 de març,la UB, dia que complíem 80 anys. Tots ens vam abocar. Aquell dia les anades i vingudes d’Economia a Dret, no van parar. En Marc Cassany i Víctor Feliu, juntament amb bona part dels companys de sempre i molta saba nova dela UB: Jordi, Marc, Octavi, Pere, Mariona, Cristina, Marina, Beth, Núria, Bàrbara, Carla, Carlota, Paula, Eli, Rigol “Sr. Riga”, … vam fer molt bona feina. No només recuperemla Facultatd’Economia i Empresa i empatem a Dret, sinó que ens fem forts a altres facultats com Farmàcia i Professorat. 10 al Claustre,19 ales Juntes i 28 al Consell d’Estudis i un nucli renovat i cohesionat. I la celebració del 80è aniversari dela FNEC, que no és poc.
Des d’aleshores fins ara, l’activitat no ha parat i cada dia hi ha més gent compromesa per treballar pels estudiants, la universitat i Catalunya. Els temps no són fàcils, però per menuda que semble la nostra aportació, continua essent, i ara més que mai, necessària per avançar cap a una Universitat i una Catalunya, més justa i independent.
Per això ara era el millor moment per fer el canvi i renovar la coordinadora. I aquest dijous 14 de febrer ala UPFvam realitzar el 13è Congrés. A nivell personal marxo content per la feina feta, igualment com la resta de companys que també pleguen. Com Pol Cruz-Corominas, secretari de Comunicació; Maria Vila Redon, coordinadora dela UPFi vocal; Víctor Feliu Teruel, secretari de Finances fins l’anterior congrés ila Laiade Bolós, membre molt activa. I també tranquil per la gent que es queda. Marc Cassany Alemany, President; Jordi Pallaruelo, secretari de finances, Gerard Bros, secretari d’Organització; Marc Barbens, secretari de Relacions Institucionals; Lluís Mesana, secretari de Política Universitària; Adolf Barceló, coordinador dela URV per la seua experiència. I Cristina Costa, secretària d’Expansió i Paula Roma i Andreu Calvet com a vocals per aportar saba nova.
El comiat ha segut molt emotiu, sobretot el dels companys, no sé com em vaig poder aguantar les llàgrimes. Sensela FNECno podria explicar la meua estada a la universitat i Barcelona. Tampoc la renovació del compromís per sempre amb el país i l’enfortiment d’aquells valors que van més enllà d’ideologies, que parlen de persones, que tenen un llenguatge universal. Gràcies per tot companys i companyes, sabeu que ens teniu al vostre costat i molta sort!
