Es pot dir que la teva dedicació a la solidaritat té uns inicis o més ben dit, una vocació?
Crec que la solidaritat, la generositat, estar pendent dels altres, ho portem tots a dins, per tant és una vocació per tothom, però cal exercir-ho per a que creixi i es despleguin les nostres capacitats.
En el meu cas, vaig començar a implicar-me en causes socials a partir de la meva pertinença a CVX, quan tenia 18 anys, després en la meva etapa de religiosa del Sagrat Cor, es van anar enfortint les meves preferències i opcions, i la meva vida ara és fruit de tot el que he viscut i après anteriorment.
En la teva etapa com a religiosa, què vas aprendre?
Moltes coses importants! Vaig aprendre a discernir i prendre decisions des de l’Evangeli, a mirar la realitat des de baix, des del punt de vista dels que estan al marge, vaig créixer en pregària i vida interior, a treballar interiorment per créixer en ser cada vegada més humana i treballar exteriorment per humanitzar la realitat… i moltes coses més….
Quan comença la teva relació amb el Tercer Món?
Quan era religiosa vaig tenir l’oportunitat de treballar una temporada curta a Paraguai, en una escola agrícola per adolescents de famílies camperoles, i també vam fer un taller amb dones del poble.
Més tard vaig estar un any a Txad, també recolzant la part tècnica d’unes escoles agrícoles de les Religioses del Sagrat Cor per adolescents. El que més vaig aprendre va ser humilitat i paciència! Per altre banda em resultava molt motivador les ganes d’aprendre que tenien els alumnes i els professors de les escoles! De fet va ser al Txad on vam fer una experiència pilot amb microcrèdits i va funcionar.
Ara, però com es vehicula la teva voluntat d’ajuda als països més desafavorits?
Després d’haver tocat la pobresa de prop, tot i que jo no l’he patit directament, i davant la realitat d’un sistema financer que genera molta pobresa i beneficis per uns pocs privilegiats, pensant junt amb altres persones, vam decidir de fer quelcom per treballar en les dues direccions: Lluitar contra la pobresa i potenciar una economia al servei de les persones. Per això vam crear MICROFIDES.
Què és Microfides?
És una fundació en la que promovem el desenvolupament a països empobrits per mitjà de microcrèdits, i aquí al nostre país, promovem les finances ètiques, i possibilitem a les persones d’aquí fer una inversió social que genera desenvolupament a partir dels seus estalvis.
És un nou model de treballar el desenvolupament dels països empobrits. No treballem amb donatius o subvencions públiques, que cada dia són més escasses, sinó amb inversió social. És a dir, persones que volen que part dels seus estalvis, en lloc de tenir-los al banc comercial, desitgen destinar-los a generar desenvolupament econòmic i social a països com Senegal i Equador, i al cap de dos anys recuperen els seus diners amb la satisfacció de saber que han possibilitat sortir de la pobresa a famílies camperoles concretes.
Donem microcrèdits a dones camperoles que inicien el seu micronegoci i amb la seva activitat, poc a poc, surten de la pobresa. Ho fem a través d’una entitat local que és la que està sobre el terreny i és la que dóna els microcrèdits a aquestes dones.
Al cap de dos anys les persones d’aquí que hi han aportat diners, recuperen la seva inversió social, i durant els dos anys els informem sobre quines dones i quins negocis estan recolzant.
Quantes persones hi esteu treballant?
El patronat de la fundació està format per sis persones, que vetllen per l’adequat funcionament de la mateixa, i dues d’aquestes persones hi treballem a temps complert, encara que sense cobrar. Més endavant pensem que podrem pagar sous, de moment treballem de forma voluntària.
Què significa micro-crèdit?
Els microcrèdits que nosaltres treballem són uns préstecs d’una quantitat petita que la persona que se’n beneficia l’utilitza per iniciar un micronegoci. No requereixen una garantia o un aval, o una nòmina domiciliada, com el que demanen els bancs comercials, sinó que el que es mira és que el negoci a muntar sigui viable i la persona a qui se li concedeix el préstec sigui responsable.
Les entitats locals amb les que treballem, que tenen una clara vocació social, estan situades en zones rurals, perquè és on hi ha més pobresa i més dificultat per obtenir un micro-crèdit.
Microfides està vinculat a Fiare Banca Ètica. En què consisteix aquest tipus de banca i perquè us hi heu vinculat?
La banca ètica és un tipus de banca que només finança a empreses i projectes productius que aportin un benefici social, mediambiental o cultural. No destinen diners a l’especulació financera ni a finançar activitats que contaminin o generin injustícies o que no considerin ètiques. A més en el cas concret de Fiare Banca Ètica és un banc que no té ànim de lucre, sinó ànim de posar els diners al servei de les persones.
Treballem amb Fiare Banca Ètica perquè necessitem una entitat financera regulada pel Banc d’Espanya que faci la intermediació financera. I amb Fiare estem plenament d’acord amb els criteris econòmics i socials.
És a dir, Fiare Banca Ètica recull l’estalvi del públic, en forma de dipòsits, i nosaltres canalitzem aquests diners a microcrèdits a països empobrits. Al cap de dos anys tornem els diners a Fiare i els depositants, que nosaltres anomenem inversors socials, recuperen els seus dipòsits amb un interès econòmic (que és el que dóna Fiare per un dipòsit a dos anys), i un gran benefici social.
Ens pots presentar alguns projectes en els que esteu treballant?
Estem treballant a Senegal i a Equador. En concret ara estem buscant inversors social pel fons d’Equador, és a dir persones que obrin un dipòsit a Fiare vinculat a Microfides, que nosaltres destinem a persones com Doña Magdalena (Equador) que va demanar un microcrèdit de 700€ per començar la seva granja de pollastres, li va anar bé, el seu negoci va anar creixent, i li ha permès educar les seves quatre filles, inclús una d’elles està estudiant a la universitat. Efectivament el microcrèdit i la seva feina ben feta, els ha permès sortir de la pobresa.
Un altre cas, aquest a Senegal, és una dona que va demanar un microcrèdit per posar una parada al mercat per a vendre sabons. Al Senegal no es produeix sabó, la seva germana els importa de Gambia i ella els ven al mercat. El negoci li va molt bé i li permet alimentar i educar als seus fills.
Són dos casos concrets dels molts que coneixem. De moment treballem a Senegal i Equador, més endavant pensem treballar a més països. Poc a poc la gent va sent conscient de la importància de prendre decisions econòmiques responsables, que col·laboren a fer una societat més humana.
