…et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms: no l’has sentit?
S. Espriu.
Infant que dorms, pintat a tants retaules
enmig de reis, i d’àngels i pastors,
font de consols de mites i de faules,
infant que dorms voltat d’adoradors:
No el vas sentir en aquells anys inics
el nostre crit de tants i tants Nadals,
quan ens colpien l’urc de bords cacics
i els sabres de corruptes generals?
Infant que dorms en pau, damunt la palla,
no vas sentir-la l’ofegada veu
d’un poble que una vil forasteralla
de cor ressec clavava a dura creu?
Infant que dorms als braços de la mare:
desperta! Oh, desperta, Déu menut,
abans que t’oblidem Tu i el Teu Pare!
I tant me fa si em diuen descregut.
(Del recull inèdit “Tres flames d’un sol foc”)
