Hi he anat convidat per tercera vegada i per a mi això ha estat un goig. És un lloc esplèndid per poder xerrar amb companys d’altres comarques pirinenques catalanes. Hi ha pallaresos, gent de l’Alt Urgell, del Ripollès, de les dues parts de la Cerdanya, del Principat d’Andorra, dela Ribagorça, de la Val d’Aran … i del Berguedà. Enguany ha estat la tercera vegada que hi he presentat una ponència però el que té d’extraordinari és la dimensió de la jornada: tothom, des de la seva contrada, pot compartir experiències amb la gent que té les mateixes inquietuds arreu dels Pirineus.
Sense l’esforç de la gent de la Societa tAndorrana de Ciències (SAC), que són l’anima de la diada, la cosa no podria rutllar ni s’editarien les ponències. Sempre que hi he estat convidat hi participo com a membre de l’Àmbit de Recerques del Berguedà que és l’entitat que edita trimestralment l’Erol, la revista cultural de la comarca. El company Oriol Riart, bibliotecari d’ Esterri d’Àneu, va glossar la baixada de les Falles d’Isil, i vàrem poder copsar un cop més la semblança de la música que empren amb la del Tirabol de Berga. Mai no diré quina fou tributària de l’altra, però evidentment les dues venen d’un tronc comú.
Artur Blasco, ànima de la recuperació dels vells instruments pirinencs com l’acordió diatònic o ara el rebequet (com un violí de dues cordes fet amb una carabassa), va portar aquest instrument davant la meva sorpresa, i la de tots els participants a la Trobada. Tal com vaig escriure al llibre ‘La Patum, El Corpus Christi de Berga‘ en un document de dipositat a l’Arxiu a Berga de 29 de juliol de 1626 d’un dels llibres de Clavari locals es diu “ … als músics de ministril,… als músics per sonar a la vigília i dia de Corpus … a les persones elegides per los quatre quartos per fer la lluminària de l’Octava de Corpus …la Confraria del Santíssim Sagrament …lo que se es pagat a dits músic per a sonar la vigília i dia de Corpus i tota la Octava sonar a les complertes a sant Pere i lo diumenge a l’Ofici i processons de santa Eulàlia i sant (l’altre nom és de difícil identificar podria ser Sant Joan o sant Francesc) i lo dia de l’Octava a la processó es fa a sant Pere amb la forma acostumada, … a sis músics de guitarra i al del Rabaquet,… al qui toca lo tambó de cordes … per cordes de viola … … als qui porten i ballen la mulassa …i al qui toca lo tambor o, tabal… per ajudar adobar l’emplalida per tota l’Octava …. per la reparació devota dos ciris de cera blanca, ….ciris petits de cera blanca i la lluminària de l’altar de cera blanca…. donar al minyó que treia els consellers (insaculació) totes les candidats juntes fan un total 40, lliure i 4 sous…. en la transcripció que es fa no s’esmenta cap despesa individualitzada de cada partida assignada”.
Ves per on, vaig poder veure un rebequet, i explicar al bon amic Artur Blasco que per Patum al segle XVII, també sonava per Berga aquest instrument desaparegut feia segles i que ara ha recuperat, per a fruïció de tothom. Mai no haguérem pogut comunicar-nos la gent de muntanya sense l’organització d’aquestes trobades que el diumenge prop passat a Ripoll feren la seva 10a edició.
