N’havia sentit a parlar molt, l’havia vist a Caçador de Paraules de TV3 amb el Roger de Gràcia, però l’Àngel Maresca és genial. La seva barberia és com qualsevol de les antigues barberies catalanes un lloc on a més d’arreglar-te els cabells hi ha unes tertúlies impressionants. La Barberia és unisex, tant tenyeix a una senyora com afaita la barba a un home.
Qui va presentar-me’l foren els joves del Centre Excursionista de l’Alguer: Irene Coghene i Mauro Mulas, quan en companyia del president de la seva associació van anar per enregistrar-los per fer-ne un vídeo de difusió de les cançons populars i tradicionals alguereses. En Maresca hauria d’actuar al C. A. T. de Barcelona i fer concert per tot Catalunya.
Lo Barber és mig filòleg, sap totes les variants de les paraules del català de l’Alguer, de la Catalunya Continental o les illes. Frueix xerrant, preguntant coses i sobretot explicant la vida algueresa. Ara, quan agafa la guitarra o la mandolina es transforma i canta com els àngels del cel (és diu Àngel eh¡ ) i de xistu (malnom en alguerès) és Lo Barber. Ha fet concert a Barcelona com un de memorable a les Festes de Segar i el Batre d ’Avià amb el també cantant de l’Alguer Claudio Sanna. La seva vida és la feina de Barber i la música popular i tradicional algueresa. A més de practicar la cançó popular amb la seva guitarra és destacat membre d’una coral de l’Alguer. Bé es pot dir que no s’ha de marxar mai de l’Alguer sense conèixer a Maresca.
La cançó de festa i gresca o com es deia antigament de taverna, a l’Alguer era quasi patrimoni exclusiu dels barbers; m’ha explicat que solien fer reunions setmanals on feien cantades i improvisaven cançonetes. La música popular catalana a la ciutat catalana de Sardenya està ben viva, on hi ha gent es canta. A cal Lo Barber, vaig tenir el plaer de sentir a Antoni Martinelli cantant ‘la Cadernera’. La seva veu mostra la força d’una llengua que mentre es canti no morirà mai. Els darrers dies d’estada a l’Alguer vaig anar sovint a visitar-lo i una de les darreres nits amb una colla de joves universitaris, un d’ells en Joan “estudiant de Filologia Catalana” (guardonat amb diversos premis com a cantador de corrandes i garrotins) va fer les delícies de la vetllada amb el cant de corrandes improvisades entre ell i l’Àngel.
