La meva riallada fou tan eixordadora que la meva dona ja tenia el telèfon a la mà per trucar al frenopàtic. “És una urgència, se li ha girat el magí tot d’un plegat”, vaig sentir que deia. No podia convèncer-la que l’únic que només reia del que estava llegint: “El doble rasero de las evaluaciones lingüísticas en Cataluña”, informe elaborat per Convivència Cívica Catalana (sí, exacte, els del Caja, l’home que mai no ha trepitjat cap barberia per por que se li vegi la cara). Aquest informe descobreix per què el nivell de castellà dels alumnes catalans és similar al de català, malgrat la “pertinaz sequía” provocada per la immersió lingüística. Així, de retop, se sap finalment per quin motiu el nivell de castellà dels alumnes nostrats acaba essent sempre equiparable, si no superior, al dels alumnes de la resta de “nacionalitats, regions i ciutats autònomes” del Regne d’Espanya. Ras i curt: les proves que se’ls administren estan manipulades!!! Les de català tenen els textos més llargs, contenen més preguntes de tipus “inferencial” (que es veu que són més difícils de respondre) i el vocabulari i l’ortografia són més difícils que en les proves de castellà. Anem a pams.
En primer lloc, pel que fa al nombre de paraules de cada text, com que l’informe no els reprodueix en cap moment, haurem de concedir el benefici del dubte als autors de l’informe i creure que, efectivament, els textos que inclou la prova de català tenen sempre un mínim de 100 paraules més que els de castellà. Obviarem que, en general, el català té paraules més curtes, més monosíl·labs, paraules apostrofades, etc. És possible que l’extensió final del text acabi essent la mateixa, però no ens ho ensenyen. Així que, si fins i tot ells ho reconeixen, deu ésser veritat: el català la té més llarga.
En segon lloc, l’informe diu així: “A diferencia de los textos en castellano, los textos en catalán contienen palabras infrecuentes, incluso insólitas en el lenguaje habitual. Y, sin embargo, se plantean a alumnos de 12 años.” Si és que aquests de la Conselleria d’Ensenyament són uns “criminales malos”… Aquestes són les paraules del català que els cajalines consideren d’ús poc freqüent:
1. “metxera”: confesso que personalment no l’havia sentida mai, es veu que és una màquina emprada en el procés de filatura per obtenir metxes; en espanyol es diu… “mechera”!;
2. ”malamut” i “samoiede”: dues races de gossos originaris de climes freds, que en espanyol anomenen “malamute” i “samoyedo” (vés per on);
3. ”bagant”: com a bon urbanita desconeixia aquesta paraula, encara bo que he descobert que és el que en espanyol es diu un “atajadero”; no crec que als de pagès els resulti gaire desconeguda l’”atajaderu”;
4. ”diftèria”: cal que la comenti?;
5. ”muixer”: tan desconeguda que els autors de l’informe fins i tot s’obliden de posar-li l’accent –múixer–; es tracta d’una disciplina esportiva també coneguda com a múixing i que són carreres de trineus estirats per gossos (malamuts i samoiedes, potser? ai…, ai…);
6. ”floca”: ehem… la dona del Floquet de Neu?, ai… la sabia però no me’n recordo;
7. ”brunzir”: ai, que l’anava a dir grossa…
8. ”eixordadora”: com la riallada que em va provocar la lectura de l’informe;
9. ”torçar”: sabeu què?, val més que ho deixem córrer.
Tot i així, l’informe no s’està de dir que “términos como “Metxera”, “Malamut” o “Bagant” aparecen en la lengua catalana con frecuencias de uso inferiores a una por cada millón de palabras.” Potser és que es tracta de paraules tècniques perquè el que s’havia de comprendre era un text mínimament tècnic. Si haguessin reproduït el text, hauríem pogut avaluar si era gaire difícil deduir-ne el significat pel context, que és una de les habilitats que intervenen en la comprensió lectora. Però com que aquest senyors solen confondre la “convivència” amb la “conveniència”, no els ve d’un pam.
En canvi, la prova de castellà estava “tirada”: hi sortien paraules com ara “harapiento”, “hollín”, “habladurías”, “humanizar”, “inexplicablemente”, “predicho”, “pulverizar”, “cuentacuentos”, “quirúrgicamente”, “asomo”. Els de la Triple C asseguren que “sin ser palabras sencillas, las palabras que el gobierno catalán utiliza en los textos de la prueba de lengua española son notablemente más usuales y conocidas por la gran mayoría de adultos”. Potser sí, però, facin-me un favor, me les podrien traduir totes al català? No? I per què, si són més usuals i conegudes pel adults? Encara resultarà que tenen un nivell de
català inferior al de castellà! Vinga, va, facin l’esforç: “harapiento”, “hollín”, “predicho”, “asomo”… Si no se’n surten, preguntin-li a qualsevol nen de 12 anys del seu barri.
Doncs, no contents amb això, els senyors CCC hi tornen i consideren paraules inusuals “fressa”, “metxa”, “tirallonga”, “filat”, “lliscar”, “destriar”, “veta”, “deessa”, “resclosa”, “cabasset”, “grenlandès” i “múixing”! N’hi ha per tirar la gorra al foc…
Després passen a considerar la dificultat del dictat i, és clar, troben que el dictat en català contenia més dificultats. Aquests són els exemples que han triat:
Per al català:
Palabras Dificultades
D’arreu Expresión no usual
S’havia -s’-, -v- o –b-
Balenes -l- o –ll-
Comunicació Complejidad baja
Coneix -ix-
Treballava -v- o –b-
Embarrancades -mb- o –nv-
Per Complejidad baja
Platja -tj- o –tg-
Relacionats Complejidad baja
Reportatges -tg- o –tj-
Glaceres -c- o –ç-
Per al castellà:
Palabras Dificultades
Así Complejidad baja
Cuando Complejidad baja
Entonces Complejidad baja
Estaba -v- o –b-
Extraña -s- o –x-
Imaginar -g- o –j-
Llama Complejidad baja
Primero Complejidad baja
Recordar Complejidad baja
Sensación Complejidad baja
Talla Complejidad baja
Encogiendo -g- o –j-
No s’aclareix enlloc quins criteris han emprat per decidir la complexitat de cada paraula. A mi, per exemple, “d’arreu” no em sembla pas una “expressió inusual”, per l’amor de Déu. “S’havia” té el mateix nombre de dificultats que “estaba”, ja que cal tenir en compte que la majoria de castellanoparlants que viuen a Catalunya no pronuncien la –s- i per tant la seva ortografia natural tendiria a no escriure-la. En català és impossible confondre “balena” i “ballena”, ja que aquestes grafies representen fonemes diferents. La resta de paraules en català tenen una sola dificultat si ens creiem el barem que empren aquests senyors, o són de “baixa dificultat”.
Per al castellà que ara es parla, se m’acuden algunes dificultats més que no pas als redactors de l’informe:
* “así” podria ser amb accent o sense, amb –h- o sense, amb –s-, -c-, -z- o hac aspirada, acabat en –i, -in o -ing;
* “cuando”, -cu- o –qu-;
* “entonces” es podria escriure “etonces”, “etoces”, “entoces”, “entonses”, “entonzes”, “entonse”, “entonseh” i encara qualsevol combinació entre les anteriors possibilitats i fins i tot amb –h- inicial;
* “estaba”, amb –h- o sense, -s- o –j- o –g- o no res darrere la primera –e-, -v- o –b-, “’taba”…;
* “extraña” amb h o sense, -s- o –x- o no res, i també “’traña”;
* “imaginaba”, amb h o sense, -g- o –j-, -v- o –b-, “ismaginaba”;
* “llama” i “talla”, -ll- o –y-;
* “primero”, “prismero” o fins “primeros”;
* “recordar”, “recodar”, “recodá” o “recordarsen”;
* “sensación”, dues vegades –s-, -c- o –z-, amb accent o sense, “sesasión, acabat amb –o, -on o –ong;
* “encogiendo”, ja ni m’atreveixo a calcular el nombre de possibles maneres com es podria escriure.
En canvi, vés per on, als senyors de Convivència no se’ls han acudit totes aquestes possibilitats; deu ser que existeix un major coneixement del castellà que no pas del català, que com acabem de veure, és més fàcil d’escriure.
Què més… Ah, sí, en tercer lloc trobem aquesta perla: “Las pruebas de competencias básicas se cierran con una redacción que debe realizar el alumno sobre un tema planteado. En el caso de la prueba de catalán el alumno debía seguir las siguientes indicaciones: Tria un esport que t’agradi i explica en què consisteix, quines són les normes bàsiques, quin és l’equipament necessari, on es practica habitualment i tot allò que en vulguis destacar.En el caso de la prueba de español las indicaciones eran las siguientes: Describe un personaje que tenga un don especial. Explica cómo es y qué puede hacer.
Notamos dos grandes diferencias en el nivel de complejidad. En primer lugar, es evidente el diferente grado de concreción de lo que se exige al alumno. En el caso de la prueba de catalán, se requería un mayor detalle y conocimiento de la materia. Debía indicar sobre el deporte elegido: en qué consiste; sus normas básicas; el equipo que es necesario para practicarlo y el espacio donde se practica. Por el contrario, en la prueba de lengua española era suficiente con explicar sólo cómo es y qué puede hacer un personaje con un don especial.
Y, en segundo lugar, parece evidente que la temática del personaje con un don especial (Superman, Spiderman, Harry Potter, etc) es mucho más fácil de explicar por parte de un niño de 11 o 12 años que las normas de funcionamiento de una actividad.”
Doncs jo hauria triat el Sr. Caja, que dóna molt de joc a l’hora de descriure’l i té el poder d’alterar la realitat segons li convingui. I si no, el Sr. Mariano Rajoy però amb els poders de Chiquito de la Calzada i sense haver de demanar permís a Frau Merkel –i així em sortiria una descripció molt semblant a la del Sr. Caja. Per què això és el que demanaven a la prova de castellà, oi?, un text descriptiu. En canvi en la de català demanaven un text instructiu. Els textos instructius són més difícils que els descriptius? Home, doncs depèn de la complexitat del que hagis de descriure o de les instruccions que hagis de donar. A mi em seria més fàcil explicar com va la rentadora de casa que descriure al Sr. Caja. I si l’enunciat de la prova dóna unes instruccions més detallades, no és més fàcil respondre que quan et donen unes instruccions genèriques? Els nois de 12 anys estan més familiaritzats amb els superherois que amb els esports? Aaaahh, deu ser per això que en veig tants que porten samarretes de Superman i de l’Hormiga Atòmica i tan pocs que en duen del Barça o del Madrid…
En realitat els estudiants catalans mai no han sentit a parlar d’aquell “lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor..” Però sí que poden tots recitar de memòria aquest bonic poema:
Procurem ser una mica criatures
amorosint el balandreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible
Per ser uns homes de bona voluntat
Bé, com que la meva intenció no és fer sang, matem aquí el tema. Bon Nadal, i si tenen una mica de cor, benvolguts lectors, facin-me arribar una capseta de neules al Frenopàtic Provincial, o convencin la meva dóna que n’hi ha més a fora que a dins.
