El carrer era gris, sense una ullada de sol que li donés escalfor. Les parets de les cases també eren grises, d’una pedra que amb els anys s’anava enfosquint i un trosset de cel petit, diminut, que s’entreveia entre els edificis com avergonyit de filtrar-se entre aquelles cases en un carrer estret, costerut, que s’enfilava a l’infinit.
Vaig néixer i créixer en una d’aquelles cases ombrívoles, rodejada de veïns i amics. Un edifici unifamiliar de quatre plantes, ple d’escales, que jo pujava i baixava lleugera sense que em pesessin els anys ni els quilos.
Quan pujaves el primer tram d’escala et trobaves en una planta espaiosa, plena de llum, amb una terrassa amb testos amb flors i un jardí amb arbres fruiters. Figuera, prunera, perera i flors. Petúnies, roses, geranis, dàlies, crisantems i plantes aromàtiques. I el sol que semblava avergonyit pel cantó del carrer brillava esplendorós, donant vida i color a aquell jardí que amb la mare cuidàvem amoroses.
Recordo aquella casa amb mobles antics, molts de marqueteria, amb mare de Déu dins d’una urna de vidre, de quadres amb el Sant Sopar i temes bíblics, d’ocells dissecats i recordo sobretot aquella llar de foc on es cremaven uns bons tions i on l’àvia tenia sempre un lloc preferent. Quan arribava l’hivern i jo tenia les mans i els peus plens de perellons pensava que algun dia podria asseure´m en aquell lloc de la iaia per no passar fred, però aquesta jornada mai em va arribar.
Per combatre el rígid fred hivernal em posaven al llit “el burro” (un braser protegit amb unes ales de fusta ) que a vegades socarrimava els llençols però ficar-se a aquell llit calent era la glòria.
I penso amb el pare, parant l’orella a aquella ràdio amb interferències i comentant amb la mare i els avis la declaració de guerra entre Polònia i Alemanya un 1 de setembre de 1939. Anglaterra i França tenien firmada una aliança militar amb els polonesos i el dia 3 van declarar la guerra a Alemanya. El 7 de setembre els alemanys van ocupar Cracòvia i el dia 9 Varsòvia mentre el 17 del mateix mes les tropes russes van entrar a Polònia.
L’any 1940 els alemanys entren a Holanda, Bèlgica i Luxemburg. El 1941 pacíficament ocupen Bulgària i entren a Iugoslàvia i Grècia, mentre que al maig del mateix any els alemanys enfonsen el vaixell de guerra Hood, el més gran del món, i uns dies més tard els anglesos destrueixen el vaixell que va enfonsar el Hood.
Era ja una nena de pocs anys però endevinava l’angoixa dels meus i sofria amb ells.I a la nit entre les ombres de la meva cambra sentia a la mare que m’acaronava i em cantava amb dolça veu una cançó fins que se m’aclucaven els ulls.
Vaig viure tantes vivències dins de la casa gris que no tindria prou paper per redactar-ho però hi ha coses tan entranyables que no es poden oblidar i tancant els ulls veig els pares, els avis, escoltant aquella vella ràdio, patint, emocionant-se perquè acabaven de sortir d’una guerra tan cruel com la nostra i tement que podien tornar uns dies tan difícils. I aquell aparell de ràdio els portava unes noticies dia a dia del que estava passant a tot el món. I la casa gris encara hi és però l’ocupa una altre família que tindrà altres records.
