No en ve d’una, i farem les que convinguin. Suara a plaça Catalunya, més de cent-mil persones cridant a la unitat i a la independència. No fa molt més d’un mes un happening que es podia observar des d’un satèl·lit, tan gros com el de l’any anterior, però amb la pirueta de les samarretes. Per nosaltres que no quedi. Calia una pregunta en doblet per a incloure tothom? (però els que s’incloïen aleshores ara es van autodescartant) doncs vinga, Sí/Sí. Que s’havia de complir amb l’etapa d’un referèndum que semblés consulta o viceversa però que al final ens l’aturaria la brigada legal espanyola? Doncs res, escolti, ja ens hem apuntat voluntaris i anirem i animarem tothom a anar a la cosa consultiva a fer veure que votem sense votar però a demostrar que som molts i que això no és una febrada. El que més convingui, que per nosaltres no sigui dit, i que tot sigui una festa democràtica, pacífica i reivindicativa, alegre i combativa, i que admirat el món digui: “renoi, els catalans!” I que ni es noti que alguns hi van arrossegant els peus perquè els sembla que ens fan repetir pantalles que ja havíem passat amb nota. Perfecte, “sursum corda”! De mal menor en mal menor cap a la victòria final? Doncs, vinga, som-hi, però President, faci el favor, per arrodonir una data històrica més, pel nou 9N, si li plau, posi data a les eleccions, que si ja anem fent tot el que estava per fer, ara cal anar-ho fent possible.
I gràcies, President.
