Els mateixos que es porten les mans al cap quan altres fan propostes i les qualifiquen ràpidament com a inconstitucionals, sembla que no tinguin gaire sensibilitat quan la iniciativa la tenen ells. En efecte, en el cas de la presó permanent revisable, el Partit Popular promou una reforma del codi penal per a introduir aquesta sanció, amb no gaire miraments.
La ineludible tensió entre els valors de la llibertat i de la seguretat, en l’actual context d’amenaces noves es vol resoldre amb una gran simplicitat, com si els drets fonamentals de les persones, inclosos els condemnats, no fossin protegits per la Constitució. Les garanties constitucionals són exigències per a totes les persones i no tan sols per alguns, i en el cas que ens ocupa la finalitat de les penes segons la Constitució és la resocialització, sense matisos ( art. 25).
El PP va aprovar ell sol aquesta mesura a la sessió que va tenir lloc al Congrés dels Diputats. Un rodet propi de la majoria absoluta que no sembla la millor manera de generar consens en un tema tant sensible com la legislació penal. Una crítica que ha fet l’oposició parlamentària és la de l’oportunisme i el populisme, ara que queda poc per a les noves eleccions generals i que s’obre un escenari electoral incert. El PP vol vendre la duresa d’algunes mesures penals com a estratègia estrictament electoral.
Cal reforçar la seguretat, en el marc de la lluita contra el terrorisme, la criminalitat organitzada, la corrupció i l’enfonsament general del sistema polític. En aquest context, el PP vol esdevenir el partit de la “llei i l’ordre”, encara que el respecte als drets fonamentals, i a la llibertat personal en concret, es posi en entredit. La presó permanent revisable es proposa només per a casos tancats i concrets, d’especial gravetat, com en cas d’homicidi del Rei o del seu hereu, de caps estrangers, genocidi, assassinats comesos en el si d’una organització criminal o contra menors de 16 anys.
La reforma del codi penal es complementa amb una regulació nova dels delictes relacionats amb el terrorisme amb una previsió de compliment de la pena màxima prevista, producte del pacte antiterrorista entre PP i PSOE. Per aquesta via la proximitat dels dos partits fa que els socialistes acceptin d’alguna manera la presó permanent revisable, en la lluita contra el terrorisme jihadista, una gran amenaça per a l’estat espanyol.
La reforma del codi penal se suma a la nova llei de seguretat ciutadana i a la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, amb un conjunt de mesures dures i de dubtosa constitucionalitat. Ara es proposa que es revisi la pena un cop han passat 20 o 25 anys, fent veure així que no es renuncia a la reinserció, com va admetre el Consell d’Estat al seu dictamen previ.
En definitiva, ens trobem amb una regulació de la privació de llibertat, obsessionada en omplir les presons, mes que no pas en evitar la delinqüència, que no s’ajusta be als principis constitucionals, ni a la doctrina de la limitació dels drets fonamentals establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Una mesura que ens fa dubtar sobre la seva utilitat real, mes enllà dels rèdits electorals immediats.
