Ao Nang (Tailandia). 26 de desembre de 2004 un terratrémol submarí provoca un tsunami que té efectes en Indonesia, Sri Lanka, India i Maldivas. Juan Anotnio Bayona (2012) recrea en ‘Lo imposible’ la fractura insospitada de la normalitat que aquesta catàstrofe provoca en un dia que presumia ser idíl·lic. Nassimb Taleb en ‘El cigne negre’ explica l’impacte d’allò que és altament improbable però que té conseqüències importants com l’èxit de Google o l’11-S. El desastre de l’Oceà Índic, Google o les Torres Bessones aparentment no tenen res a vore amb el que passa a un trosset de terra banyada per les boires del Mediterrani però abans de febrer de 2012 ningú hagués apostat per la reacció de la societat valenciana després de les desproporcionades càrregues policials enfront de les protestes dels estudiants per les retallades. I si aquest escenari hagués semblat improbable encara més el sorgiment d’un moviment de protesta com la Intifalla.
La Intifalla transforma l’entorn del balcó de l’Ajuntament, un tradicional marc de pompa i circumstància, en un espai incòmode per l’administració just en el moment de major presència mediàtica i social com és la mascletà. El poder des de les altures ignora els clams del poble que per quart any consecutiu protesta en contra de la corrupció i la defensa dels seus drets. Tot plegat és una metàfora de l’essència de les falles que transformen en art la crítica i la sàtira.
La concentració ciutadana que des dels seus inicis està lligada a les xarxes socials, té presència als mitjans de comunicació i un gran ressò en la societat, en part, per l’estètica de la posada en escena dels reclams amb eslògans, cartells i cants vinculats a les reivindicacions així com elements per reforçar la visibilitat com sobres en al·lusió al cas Bárcenas o llibres per exigir una educació de qualitat. En aquests anys han deixat frases com ‘Foc a la corrupció’, ‘La veu del poble no és il·legal’, ‘Adéu botiflers‘, ‘On estan els diners dels valencians?’, ‘Falles Sí, corruptes, No’ o ‘Fora corruptes del balcó’.
Enguany els dinou dies després de cada mascletà barregen falles, poder i un poble combatiu que intentarà canalitzar les protestes dels valencians per demanar una vegada més justícia amb les víctimes de l’accident de metro, defensar el territori per evitar prospeccions petrolíferes o demanar una educació pública, de qualitat i en valencià. Els que són a la plaça, els que participen a Internet i els que amb sorpresa o desaprovació estan atents al que passa baix el balcó de l’Ajuntament enceten una nova forma de comunicació entre la classe política i els ciutadans que no deixa a ningú indiferent.
