Els valors emancipatius conformen una mentalitat que sorgeix a mesura que s’esdevé el procés d’apoderament humà. Se centren en la llibertat d’escollir i en la igualtat d’oportunitats. Aquests valors van creixent a mesura que la gent ordinària es fan amb el control dels recursos per actuar: eines, habilitats i oportunitats que permeten a la gent fer les coses com volen, sota la seva pròpia voluntat.
Els recursos d’actuació que la gent tenen en comú reforcen molt més els seus valor emancipatius que no pas els privilegis que puguin tenir. La utilitat de les llibertats resideix en utilitats conjuntes que creen solidaritat, valors i accions entre els que comparteixen aquestes utilitats. El creixement dels valors emancipatius es dóna en totes les societats i per sobre de les generacions.
Algunes conseqüències dels valors emancipatius:
1. Involucren motivacions intrínseques més fortes.
2. Nodreixen un confiança i un humanisme majors.
3. Encoratgen les activitats dels moviments socials.
4. Suposen un garantia dels drets i les llibertats més efectiva i amb més extensió
5. Es preocupen pels drets de determinats subgrups socials, com ara les dones o els homosexuals.
6. El sorgiment de valor emancipatius incrementa el sentit de benestar la societat.
7. Ajuden a l’establiment de societats més sostenibles.
Aquesta teoria de l’emancipació adquireix la seva completitud si es situen l’apoderament humà i els valors emancipatius dins el procés general de civilització. Aquest procés en l’actualitat mostra com la manera d’organitzar-se de les societats humanes actualment està patint un redireccionament de grans proporcions: s’està passant de perfeccionar l’explotació humana, per assegurar unes condicions d’aprofitament màxim dels recursos per al desenvolupament econòmic, a l’avançament en l’apoderament humà, una redefinició de la situació de l’individu davant els poders, el seu abast i limitacions, i els objectius que cal perseguir. S’està passant d’un escala de valors materialista a una escala de valors postmaterialista.
He intentat fer una síntesi d’aquestes tesis defensades epr un conjunt de sociòlegs. L’intent de síntesi potser m’ha dut a un excés d’abstracció o inconcreció que resta interès a aquest seguit d’articles. Si és així, prego als lectors que em disculpin, les meves capacitats no van més enllà.
En qualsevol cas, per elaborar aquesta síntesi m’he basat en una obra publicada no fa pas gaire en termes cronològics d’elaboració de teories que
intenten explicar el funcionament de les societats humanes. El llibre duu per títol ‘Freedom Rising. Human Empowerment and the Quest for Emancipation’, i el seu autor és el professor Christian Welzel, catedràtic de recerca al Centre per a l’Estudi de la Democràcia de la Leuphana University de Lüneberg (Alemanya) i president de l’Associació de l’Enquesta Mundial sobre Valors, consultor del Laboratori de Recerca Social Comparativa de l’Institut d’Economia de Sant Petersburg (Rússia) i membre afiliat permanent del Centre per a l’Estudi de la Democràcia de la Universitat de Califòrnia; ha estat perceptor, en diferents ocasions, de beques de la Fundació Alemanya de les Ciències, i és l’autor de més de 100 articles en publicacions acadèmiques de sociologia , ciència política i psicologia. Altres llibres d’aquest mateix autor són ‘Modernization, Cultural Change and Democracy’ (amb Ronald Ingelhard), ‘Democratization’ (amb Christian Haerpfer, Patrick Bernhagen i Ronald Ingelhard) i ‘The Civic Culture Transformed’ (amb Russell J. Dalton). Un perfil comparable al del Sr. Rajoy, el del Sr. Margallo, el del Sr. Fernández Díaz o el de la Sra. Inés Arrimadas.
