Un dels debats mediàtics sobre qüestions educatives més sovintejat i superficial és el que s’articula entorn als deures escolars: deure sí o deures no? La insistència en el tema no deixa de ser sorprenent i sembla desproporcionada en relació a la importància real que els deures tenen en el procés educatiu.
Sobre la superficialitat habitual del debat, el lector se’n farà una idea cabal si s’imagina un apassionat debat sobre si “menjar es bo o no” o “quins son els efectes de menjar”. Sí, “menjar” sense més especificacions. Sense entrar en el què, el quant, el com, el qui i demés circumstàncies del fet de menjar. Difícil treure’n conclusions oi? Doncs aquí estem.
Un argument freqüent sobre la maldat dels deures escolars és que augmenten les diferències entre alumnes rics i alumnes pobres. Fa tres anys ja vàrem parlar aquí mateix, d’aquesta tesi, però torna cada cop que el tema es debat públicament.
Ara un nou argument ha saltat a la palestra amb inusitada força. Els mitjans s’han fet ressò aquests dies d’un informe de l’OMS (l’Organització Mundial de la Salut) “Créixer en la desigualtat: la salut i el benestar dels joves, les diferències de gènere i l’estatus socioeconòmic”. Es tracta de les principals conclusions de l’enquesta sobre el comportament de la salut dels nens en edat escolar, realitzada el 2013/2014 i fet públic el passat 15 de març.
L’informe, per ara només accessible en la seva versió anglesa, té 292 pàgines, de les quals en dedica 4 a la incidència dels deures escolars en la salut. Però resulta que aquestes quatre pàgines són les que més han interessat la immensa majoria de mitjans de comunicació –tant espanyols com catalans- que n’han parlat. Una curiosa i unànime coincidència.
Els titulars són inequívocs. Comencem pel que va dedicar-li honors destacats com a notícia del dia a la portada del dilluns 4 d’abril: “L’OMS alerta que tenir deures perjudica la salut” (El Periódico). Altres: “L’OMS avisa: els nens espanyols se senten pressionats pels deures” (El Mundo), “Els nens espanyols, entre els més atabalats pels deures escolars” (ABC), “Els deures escolars, una pressió excessiva per als nens a Espanya” (Antena3) o “Espanya té un problema amb els deures escolars”.
A l’informe es diu que “l’estrès relacionat amb el col·legi tendeix a ser patit per joves amb elevats nivells de pressió escolar i es caracteritza per un increment de problemes de salut (mal de cap, dolor abdominal, mal d’esquena i marejos) i símptomes psicològics, com sentir-se trist, tens o nerviós”.
Segur que, en determinades condicions, fer deures durant molta estona seguida –dedicar-hi massa hores és també una característica espanyola- pot provocar “mal de cap, dolor abdominal i marejos”. I el mal d’esquena està assegurat segons com estem asseguts. Tot plegat mereix aquests titulars?
Al cap de vall res que no passi si ens llegim les 292 pàgines de l’informe de cop, en una sorollosa redacció periodística, constantment interromputs per trucades, emails i whatsapps. O potser ningú s’hi ha atrevit?
