“Senyors del Govern, parlin de les coses que realment interessen a la gent i deixin de parlar d’aquesta cortina de fum que és la independència que mai arriba”. El que diu aquesta frase, potser amb altres paraules, ho han dit tots els líders unionistes en algun moment o altre des que va començar el Procés català. Aquesta setmana també l’hem escoltada al faristol del Parlament durant el debat de política general. Sí, ens prenen per burros (amb tot el respecte pels guarans) als que pensem que això de la independència és una bona opció.

De veritat que la cortina de fum és la independència? Com és que hi ha tants independentistes? Potser és la ràdio i televisió catalanes que adoctrinen tal i com diuen els de les cadenes mediàtiques que depenen del clero i del PP (si per alguna cosa es caracteritza el clero és, precisament, per no adoctrinar mai, oi?) Perquè, dic jo, el fet que hi hagi l’Estatut català recorregut i sentenciat, però no el valencià no, hi té res a veure? Perquè, que l’Estat espanyol creï un impost pels dipòsits al 0% per evitar que el govern català pugui recaptar per aquest concepte no hi te res a veure? Perquè, que el TC vulgui impugnar la prohibició dels toros a Catalunya i no a les Canàries no hi te res a veure? Perquè, després de 35 anys d’èxits en el model educatiu de la immersió lingüística ara, l’Estat, faci tot el que pot per eliminar-lo no hi te res a veure? Perquè, que tots els informes econòmics d’experts haguts i per haver hagin certificat que la millor opció per a tots era fer el Corredor ferroviari mediterrani i que, malgrat tot, l’Estat sempre hagi apostat per els enllaços radials no hi té res a veure? Que a Catalunya hi hagi un dèficit fiscal constant i inamovible del 9% del PIB reconegut fins i tot pel ministeri d’hisenda no hi té res a veure? Potser no. O sí. Pensem-hi. Malgrat tot, si ens creiem la democràcia, el que cal és fer cas de la majoria i la majoria ho vol. I hauria de ser suficient però en tot cas, si no ho és, busquem la resposta a les preguntes d’abans (i tantes d’altres que podríem fer) i ens convencerem. I està bé que debatem sobre si toros sí o toros no, però no deixem que els capotes no ens deixin veure la sorra de la plaça… bé, ja m’enteneu.

Quan els líders de la oposició al Procés parlen de les “coses que interessen a la gent” es refereixen a l’atur, l’educació, la sanitat…, segur? Perquè a Madrid els sentim parlar tot el dia del ‘desafío secesionista’ (sí, aquest que fins i tot ha decapitat el PSOE). No serà que “les coses que interessen a la gent” són la cortina de fum a Catalunya en realitat? Precisament el miratge del que hem despertat com a país és aquest, el de creure’ns que podíem decidir sobre “les coses que interessen a la gent” sense tenir un estat o amb un estat en contra. Per això, els que volem la independència, tenim pressa per poder decidir, de veritat, sobre “coses que interessen a la gent” i ens toca anar per feina davant d’aquesta fumarada retòrica que ens pot encallar, però no oblidem: és fum.