Us haig de confessar que a servidor li ha fet molta gràcia veure a tota la catalanor i a la progressia nostrada posant-se les mans al cap per l’elecció d’un empresari guanyador com a president dels Estats Units. Aquest vici que tenim de jutjar moralment els triomfadors mentre glorifiquem la queixa i la pobresa, ens fa provincians i poc lúcids en l’anàlisi global. Tampoc us amagaré que ha estat un plaer sentir renegar els anticapitalistes de marca Iphone i contemplar com se’ls curtcircuita el cervell quan veuen que coincideixen plenament amb algunes de les mesures que el magnat estrafolari vol portar a terme. Com la seva oposició al TTIP, per exemple. Veure trontollar la socialdemocràcia embafada d’intervencionisme i de deute perquè un desconegut i enigmàtic antipolític ocupa la presidència del món, és una sensació que poques vegades la podrem fruir com ara.

El regnat -crec que aquest serà el terme més escaient- de Donald Trump, pot acabar sent un desastre de dimensions planetàries o un estímul positiu de cara a l’economia i a la moral del triomf. Justament pel fet de no ser un home que prové de la casta de l’administració pública, ho fa tot molt imprevisible i d’una incertesa inquietant. Tanmateix, més enllà de les seves extravagàncies en la campanya electoral, caldrà donar-li un temps prudencial per veure cap a on va la seva real politik. Crec que, si ens creiem la democràcia, no hauríem d’enterrar a un president recentment elegit pel simple fet que no és dels nostres o no ens agrada. Això només denota una superioritat moral típica d’aquells que sempre es creuen amb la veritat absoluta i mai guanyen res. 

Els EUA es debatien entre dos pèssims candidats que estaven lluny de les llibertats individuals i de la reducció del tamany estatal. Si Clinton volia apujar impostos i nacionalitzar serveis, Trump els volia abaixar però alhora endeutar-se per gastar en grans infraestructures tal com sempre han fet els populistes que volen complaure el poble obedient. Finalment ha guanyat un outsider de Washinton, un empresari triomfador del millor esperit americà, competidor i home de fortes conviccions, però un estrafolari autoritari, racista i masclista. Si abaixa impostos no podrà gastar, i si gasta sense ingressar via impostos s’haurà d’endeutar hipotecant a generacions futures. Tot molt poc liberal. A més, la seva xerrameca bel•ligerant pot causar problemes en un món massa susceptible en aquests moments. Per tot això, Trump té dues opcions a l’hora de governar la nació far i guia de les llibertats occidentals: o es menja amb patates els exabruptes de la campanya electoral que puden a cabdill sudamericà, o es concentra a fer polítiques pragmàtiques que facin possible la llibertat de moviments i de capitals. 

Talment com els pot passar als britànics amb el Brèxit, l’acció de govern de Trump s’haurà de dirimir entre dos camins ben oposats: nacionalisme-proteccionisme-endeutament públic o bé lliure circulació-obertura de mercats-equilibri pressupostari. Si es tria el primer, el món es tornarà cada vegada més fosc i l’esclat social serà a l’ordre del dia; si s’opta pel segon, la pau i el benestar social estaran pràcticament assegurats. Si Donald Trump és intel·ligent -que no en tinc cap dubte- intentarà suavitzar la seva acció i farà cas al sistema americà que, com va dir Merkel, es basa en els principis de la llibertat i la tolerància a la diferència.

Tenim un nou president dels Estats Units d’Amèrica segur d’ell mateix i desacomplexat, just el contrari del que representa aquesta nostra Europa vella i encarcarada, per això inquieta tant a la gent del vell continent. Veurem si treu el món de l’atzucac actual o l’enfonsa encara més al pou dels conflictes. Per tot plegat seria desitjable que els liberals del GOP recondueixin i marquin l’agenda del nou i explosiu president nord-americà.