Per primera vegada en la història d’aquell vell país –i sense que serveixi de precedent–, totes les administracions que maneguen i desmaneguen en aquest petit territori anomenat Catalunya han estat capaces de posar-se d’acord en un mateix propòsit: aconseguir que el 21-D d’enguany fos el dia amb menys pol·lució a Barcelona de tot l’any.
Per aconseguir aquest lloable propòsit, les administracions van comptar amb la col·laboració de la ciutadania. Els ciutadans, tan difícils de mentalitzar en general, van optar aquest dia per treballar a casa, reduir al mínim possible els desplaçaments o emprar sistemes de transport alternatius. A això cal afegir els comitès de persones cíviques i responsables que a primera hora del matí van sortir als punt estratègics de la xarxa de viària catalana per informar els conductors del propòsit de la jornada i assegurar-se així que el trànsit cap a Barcelona quedés reduït a mínims històrics.
Amb la intenció de poder informar els lectors, vaig creure necessari intentar desplaçar-me fins al centre de Barcelona. Per fer-ho vaig emprar la B-23 i la ronda Litoral. Eren les nou del matí i gairebé no vaig trobar altres vehicles en el trajecte. Només he de dir que, per acabar de completar l’acció dels comitès cívics, la guàrdia urbana de Barcelona havia tallat convenientment tots els accessos al port de Barcelona i l’accés de la ronda que va a parar a la confluència amb el Paral·lel. Jo vaig agafar la sortida que du al Port Olímpic, únic punt de la via on vaig trobar una petita retenció provocada per un d’aquest comitès informatius. Degudament conscienciat, vaig decidir deixar l’automòbil estacionat a la Barceloneta i prosseguir la meva excursió per Barcelona a peu.
Al Pla de Palau vaig trobar una gernació de persones atretes per la celebració del consell de ministres que s’havia de celebrar a la Llotja. Des d’aquest punt de vista he de dir que el consell no va decebre gens: a pesar dels esforços dels diferents cossos policials, de la mala consciència que devien generar la despesa extraordinària del dispositiu de seguretat i els problemes de mobilitat per a la ciutat, els ministres van fer tard igual com quan el consell se celebra a la cantonada de casa seva. Per la quantitat i qualitat de mesures aprovades que van anunciar, els barcelonins es van poder fer una idea de la feinada que tenen els ministres i de les grans responsabilitats que arriben a suportar. La necessitat que el consell se celebrés a Barcelona va quedar del tot demostrada.
Les forces de seguretat públiques es van coordinar a la perfecció per demostrar a la ciutadania la seva professionalitat a l’hora de garantir la seva seguretat física, respectar les normes de circulació i gestionar les provocacions amb sang freda. És clar que per a això últim van comptar amb la inestimable col·laboració de ciutadans que es van oposar a l’actuació dels hiperventilats, tot i que no moguessin ni un dit quan els que van decidir actuar fossin aquests xicots tan simpàtics, tan hipervitaminats i tan hiperhormonats dels cossos de policia. Fins i tot vam arribar a comprendre, gràcies a la professionalitat de periodistes com els d’Intereconomia, com es guanyen les garrofes aquests professionals que informen del que passa a tot el món des del bar de la cantonada de casa seva.
En definitiva, la jornada va ser tan positiva –fins i tot la Sra. Colau va aconseguir sortir a la foto–, els compromisos adquirits pels uns i els altres tan ferms, i les mesures anunciades tan transcendentals, que jo m’atreveixo a proposar que per comptes d’anomenar l’aeroport del marquès de Tarradellas, aprofitem i l’anomenem del “Sánchez aquell tan bon Jan que va presidir el govern uns quants mesos”. Això sí, sense acritud i amb “talante”, que rima amb “palante”.
