[Traducció de la carta amb esmenes enviada a Hans Christian Rössler, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ) a Espanya, amb còpia al cap de la secció de política del diari K. D. Frankenberger. En cursiva, citacions del text de Rössler.]
Benvolgut Sr. Rössler,
Altra vegada demano la seva comprensió, si em permeto de criticar algunes parts dels seus textos, que des del punt de vista dels catalans s’han de comentar o objectar.
El rei d’Espanya pot apel·lar tant sovint com vulgui al fet que “els espanyols han de reforçar urgentment els vincles que els uneixen”. Malauradament, el que passa és que en els darrers 100 anys (per no mirar encara més endarrere) la política espanyola per a Catalunya, enlloc d’això, ha aprofundit els barrancs que ens separen. I ara el gerro s’ha trencat i els trossos ja no hi ha qui els enganxi. Com pot esperar-se que reaccionem d’altra manera, si els polítics espanyols trenquen repetidament la paraula donada? I si demòcrates catalans, sota unes acusacions inventades, que només poden ser fetes vulnerant el dret penal espanyol i la constitució espanyola ampliada pels pactes internacionals acceptats, han de ser jutjats per jutges parcials? I si a tot Espanya amb mentides descarades dels hereus espirituals de Franco s’emmetzina l’opinió pública atiant-la contra Catalunya? I Sa Majestat, després del seu indignant discurs del 3.10.2017, que s’ho apliqui ell mateix.
Vostè diu que el 21-D “a Barcelona va haver-hi xocs violents entre separatistes radicals i policies”. Sense voler futilitzar el que fessin un parell de caps calents, tot no va ser ni de lluny tant greu com ho van inflar els mitjans espanyols. En alguns casos els mateixos manifestants ho van impedir i en altres els que buscaven brega van poder ser identificats com a provocadors de l’altra banda. Això no hauria de ser silenciat.
Vostè cau en la trama de les fake news espanyoles quan escriu que a Catalunya “no hi ha cap majoria per una república independent”. Hi ha una majoria adient bastant més gran que la que a la Gran Bretanya va aconseguir el Brèxit. I allà va ser reconeguda, oi? Una enquesta del Centre Català de Ciències Polítiques i Socials (1.200 preguntats personalment) va donar recentment les xifres següents: si demà hi hagués un referèndum sobre la independència, un 47,9 % hi votaria a favor, un 31,4 % en contra i el 20,7 % restant és indiferent i no aniria a les urnes. Així, dels vots emesos un 60 % votaria per la independència. I això és el que és vàlid arreu del món.
Ningú no s’hauria d’estranyar que “una reforma de l’estatut d’autonomia amb més drets per als catalans… ni per als nacionalistes moderats no és acceptable”. I això és així perquè els darrers anys han demostrat que pels governs espanyols els estatuts d’autonomia (especialment en el cas de Catalunya) es poden interpretar, retallar o ignorar, com els passi pels nassos. I per això nosaltres volem un autèntic dret d’autodeterminació sense limitacions arbitràries. I aquest ens és negat.
Igual que la denominació “liberal” aplicada al partit Ciudadanos va ser un error de bon començament, ho és també minimitzar la veritat i dir que Vox és un partit populista de dretes. És, sense embuts, un partit d’extrema dreta, al costat del qual el partit dretà alemany AfD gairebé sembla d’esquerres. A més del seu ultranacionalisme, és xenòfob, homòfob i vol retallar els drets de les dones fins al nivell que tenia en el segle XIX. Això ho han comprès bé diversos mitjans europeus i sap molt greu que el FAZ no sigui un d’aquests.
La seva pregunta al final de l’article és fàcil de contestar. “La por d’un enfortiment de les dretes espanyoles” NO farà que es doni suport als pressupostos de Sánchez. Perquè el Sr. Sànchez és igual de sord com les dretes, per a les aspiracions de Catalunya. Si no té ni la força política ni l’estatura d’estadista per prohibir la farsa inexpressable i escandalosa dels processos polítics contra els catalans presos i exiliats, ben poc pot esperar que els vexats catalans li facin aquest favor.
Voldria aquí encara fer referència a la columna personal sobre el president Quim Torra, al FAZ del 22.12.18. Dir que amb ell, Catalunya “només és governada de passada” perquè Torra usa més el seu temps per visitar els presos i també en Puigdemont a Brussel·les, és doblement fals. Primer, el conflicte amb Espanya és el problema més gran que té Catalunya i és ben comprensible que en Torra estigui en contacte permanent amb els altres polítics que vostè cita. I també és fals (encara que ho diguin constantment els manaires espanyols) que el govern Torra ignori els temes de cada dia. Però si contínuament el TC espanyol invalida arbitràriament lleis catalanes, i si l’espoli fiscal (que segueix com sempre) impedeix reformes que podrien solucionar els problemes dels estaments que vostè menciona, no és just de fer retrets contra Barcelona que s’haurien de fer contra Madrid.
És una altra mentida descarada dir que Torra va insultar greument els catalans que no fossin partidaris de la independència. Ell no va definir com a “bèsties en forma humana que escampen l’odi” els senzills contraris a la independència, sinó aquells (catalans o no) que amb les seves mentides atien el poble senzill espanyol contra els catalans. I d’aquest n’hi ha moltíssims, començant pels presidents del PP, de Ciudadanos i de Vox.
Li desitjo un nou any amb salut i amb molts èxits personals.
Pere Grau
