En època de campanyes permanents i eleccions gairebé anuals, els comicis a la presidència del FC Barcelona ofereixen la possibilitat als candidats de preparar-se molt bé. Hi ha temps per configurar un equip potent, per fer calar un missatge concret dins el barcelonisme i per fer tot un procés de branding personal com el que ha fet Víctor Font. L’empresari de Granollers de 47 anys és a hores d’ara l’únic candidat a les eleccions del 2021 i el seu nom comença a sonar amb molta força. Font ja va intentar presentar-se l’any 2015, però va desistir argumentant que no tenia les eines necessàries ni l’equip adient per engegar el projecte. Una decisió gens fàcil si es té en compte que els estatuts del club ordenen les eleccions a la presidència cada 6 anys i no cada 4.
Font ha optat per seguir l’estratègia de presidents com Josep Lluís Núñez o Joan Laporta que també van decidir donar-se a conèixer molt abans de les eleccions. A més, ha col·locat temes de debat dins el barcelonisme, com el vot electrònic. Font ha recollit més de 5.000 signatures de socis per incorporar el vot electrònic dins l’ordre del dia de l’assemblea de compromissaris que celebrarà el Barça aquest diumenge, just abans del partit contra el Sevilla. Comunicativament ja ha aconseguit que se’n parli, independentment de si la proposta del vot electrònic tira endavant o no. De fet, m’atreviria a dir que és el de menys. La proposta ja ha guanyat, perquè Font ha aconseguit un espai d’exposició mediàtica que no hauria aconseguit de cap altra manera i ha guanyat molts punts en el grau de coneixement entre els socis.
Però Font encara té algunes bombes preparades que anirà distribuint estratègicament d’aquí al 2021. Ja sabem, per exemple, qui pot ser un dels homes forts dins l’estructura esportiva del primer equip: Xavi. L’actual entrenador de l’Al Sadd de la lliga qatariana ja ha donat públicament el suport a Font i el seu procés de maduració com a tècnic pot acabar precisament el 2021 per fer el salt al Barça. La idea de Font en el projecte esportiu és clara: el futbol per qui en sàpiga. Una idea molt bàsica que xoca frontalment amb la política seguida els últims anys per la junta de Josep Maria Bartomeu, amb improvisacions, decisions sense sentit i preses per directius que això de la pilota els queda una mica lluny.
Ara bé, també hi ha una cosa ben certa, no qui surt primer, arriba primer. A partir d’aquí entren molts factors en joc i més en un club esportiu on si la piloteta entra, tot és més senzill per la candidatura continuista. Ja ho vam veure l’any 2015 amb el triplet de Luís Enrique i la victòria de Bartomeu amb un 54% dels vots. Ara, però, el soci està bastant més molest amb la directiva. La poca confiança amb la Masia, la pèssima gestió salarial de la plantilla i els últims pollastres entre directiva i vestidor han aixecat massa polseguera i obligaran al candidat continuista a fer una feinada comunicativa ingent per desestabilitzar candidatures sòlides i de llarg recorregut com la de Font. Benvingut sigui el temps per fer campanyes.
