Qualsevol hora pot ser abans de qualsevol matinada i no puc resistir-me a ventilar el meu ignorant punt de vista sobre aquest tema que ens té absorbits; algú dirà que a ell no; no sé si felicitar-lo o al contrari. Ja sé que em fico en un terreny que no em pertoca i relliscós, però crec que no el puc ignorar. Ahir la nit vaig veure el programa que TV3 va fer sobre el “coronavirus” amb el Dr. Trilla, un biòleg excel·lent divulgador i una bona presentadora. Només vaig veure la primera part. Crec que valia la pena. Una bona i fiable informació sempre ens ha de tranquil·litzar. Saber quelcom més pròxim a la veritat és saludable. El Dr. Trilla, amb el seu coneixement del tema i amb la seva prudència de savi, em va encomanar serenitat.
Serenitat no vol dir banalitzar el problema, perquè aquesta quasi-pandèmia no ens pot deixar indiferents: Crec que a tots els nivells ens cal actuar amb responsabilitat i civisme, que vol dir fer cas de les recomanacions de les autoritats sanitàries. De qui hauríem de fer cas, sinó? Les decisions de les autoritats polítiques no son més que la traducció de les sanitàries. En aquest tema sí! Altres? Cal fer cas de l’OMS, del Ministerio de Sanidad, de la nostra Conselleria de Sanitat, dels nostres metges, no de qualsevol “notícia” de whatsapp, Facebook o xarxa social si no està degudament contrastada amb fons oficials creïbles.
Qui cregui que s’estan exagerant les mesures preventives és un igenu i un suïcida. Sí, també hi pot haver facultatius que ho diguin, que s’exagera, com també n’hi ha que pensen que aquestes mesures s’haurien d’haver pres abans o que son insuficients. La millor opció és fer cas a les autoritats, oblidar suposicions sobre el que s’hauria d’haver fet i creure en el què ens recomanen o obliguen a fer ara. Que s’ajornen, suspenen o es fan a porta tancada competicions esportives? Només faltaria que es tanquessin centres educatius i es deixessin fer partits de futbol amb milers de persones allà dins! Em temo que encara hi pugui haver algú que pensi així. No és que no hi estigui d’acord, és que penso que és un perill públic, un inconscient, com a mínim.
Penso que, com a mínim, son uns inconscients i un perill públic aquells que havent d’estar en quarantena, confinats a casa seva o a on sigui, no en fan cas. Els qui no segueixen les mesuren d’higiene recomanades, de primer poden fer-se mal a ells mateixos, però el pitjor és que poden fer mal a la resta, començant per les persones més properes i seguint per tota la comunitat. Evitar la propagació del coronavirus és evitar, entre altres coses greus, el col·lapse dels sistema sanitari. Que passaria si es col·lapsessin les UVI (Unitats de Vigilància Intensiva)? Tots ho entenem: moririen molts dels que hi haguessin d’ingressar i no hi trobessin lloc. Això ho va dir el Dr. Trilla i també va dir que la perillositat d’aquesta quasi-pandèmia rau en la seva facilitat de difusió, d’encomanar-se. Ah! I va demostrar amb gràfics estadístics que la seva mortaldat relativa és superior a la de la grip comuna. Poca broma i molta disciplina!
Recorrent altra vegada al Dr. Trilla, va repetir responsablement que encara no ho sabem tot sobre aquesta malaltia ni el seu abast. Tampoc hi ha un antiviral específic ni molt menys una vacuna. El desconeixement pot afegir incertesa però no actituds irresponsables com les que he esmentat abans. Han prohibit concentracions de més de mil persones. Crec que totes les precaucions son poques. Jo tinc dubtes sobre què pot passar a les presons, als trens, metros o autobusos quan van amb la gent com sardines a les hores punta. A Itàlia ja s’han pres mesures sobre el tema dels transports, però cal confiar en les nostres autoritats, en saben més que nosaltres. L’alarma no afavoreix la resolució del problema, al contrari. La serenitat responsable, sí.
Un altre front a enfocar com a resultat d’aquesta “passa”, que podríem dir en català. Els seus efectes sobre l’economia. Ben cert que els té i els tindrà. Els seu abast és la incògnita. Economistes, epidemiòlegs i prospectòlegs suposo que ja hi estan treballant. La Unió Europea, organismes econòmics internacionals, estats i, en el nostre cas, la Generalitat de Catalunya estan prometent mesures, però veurem fins on podran arribar en funció del mal econòmic. Hi ha patronals, com Foment del Treball que, en veu del seu president, ja han demanat rebaixes d’impostos i flexibilitat laboral. Després de la primera febrada ja van aclarint que sobre la flexibilitat laboral demanen facilitats en EROs temporals (que no prové de l’eros grec, sinó que vol dir Expedient de Regulació d’Ocupació=Acomiadaments). Tot això i més pot ser necessari, però em fan por dues coses: d’on sortiran els diners públics si es rebaixen impostos i creix la despesa pública a causa d’augmentar les prestacions per atur i possibles subvencions. L’altra cosa que em fa por és el possible abús d’alguns empresaris d’aquests beneficis. Ho diu un empresari (encara me’n considero) petit. Quan ho diu una gran patronal com Foment, tremolo!
Finalment, no creieu que aquesta crisi sanitària i les seves conseqüències poden ajudar a tapar-ne d’altres també molt importants i peremptòries? Només n’esmentaré algunes: drama dels refugiats a la frontera turco-grega, apocalipsi del conflicte sirià, Afganistan, Iemen, tràfic d’armes, corrupció a la Monarquia espanyola, procés català i la repressió espanyola que no s’atura. Avui mateix han prestat declaració davant del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) Josep M. Jové i Lluís Salvadó, alts càrrecs de la vicepresidència econòmica d’Oriol Junqueras durant la gestació de l’1 d’octubre, que tant mal va fer a l’Estat espanyol i que tant el va posar en evidència.
Ara toca la desgràcia, perquè ho és, del coronavirus, però de desgràcies al món n’hi ha moltes i arreu. Avui també és un aniversari del luctuós atemptat d’Atocha. Quan hi ha víctimes sempre és una desgràcia i un drama pels afectats directament o indirecta. Cal actuar contra el mal responsablement.
