En el nostre dia a dia hi ha molts insults que són usats exclusivament per referir-se a les dones i molts d’ells com bé sabem vinculats directament i de manera gairebé exclusiva a la sexualitat de les dones sobre si són massa sexuals o massa poc, però un dels que té més història és el de histèrica.

Histèria és una paraula que prové del grec “hysteron” que significa úter, el Diccionari d’Estudis Catalans defineix el mot d’aquesta mateixa: “1 f. [MD] [PS] Neurosi complexa en què l’excitabilitat emocional i reflexa és exagerada, caracteritzada per convulsions, paràlisis, al·lucinacions, etc. 2 f. [LC] Excitació nerviosa molt intensa”.

Així el terme histèria i l’insult histèrica s’ha vinculat per una banda a l’úter femení i per extensió a les dones que sentien nerviosisme o excitació extrema. D’aquesta manera la histèria durant la història ha anat evolucionat des d’un diagnòstic mèdic, a tractaments patològics, fins al que avui és un insult.

Trobem fonts i documentació que ens parlen d’aquesta patologia des de l’Antic Egipte, on en un papir descobert a Kahoun del 1900 aC parla de pertorbacions uterines, que afecten al caràcter. Des de llavors fins al XIX es vincula aquesta malaltia amb el desplaçament d’aquest òrgan sexual causat per una insatisfacció. (Serrano Pontes, Martín Martín, & Mancilla Pérez, 2017)

A l’Antiguitat clàssica segueixen teoritzant sobre aquesta histèria, per exemple, Plató a Diàlegs afirma: “En les dones allò que s’anomena matriu o úter es un animal que viu en ella amb el desig de fer fills. Quan resta molt de temps estèril després del període de la pubertat gairebé no se la pot suportar perquè s’indigna, va errant per tot el cos, bloqueja els conductes d’alè, impedeix la respiració, causa una molèstia extraordinària i ocasiona malalties de tota mena”. (Micale , 1995)

També apareix en escrits mèdics com els de Hipòcrates i Galeno que usen la histèria per donar explicacions a diverses i nombroses patologies femenines.

Algunes fonts ens parlen que a l’Edat Mitjana aquesta histèria es relaciona amb el mal o dimoni apoderant-se de les dones, que en aquell moment, la malaltia deixa de veure’s com una qüestió medica per esdevenir una qüestió religiosa (Serrano Pontes, Martín Martín, & Mancilla Pérez, 2017) però aquestes fonts no tenen en compte els tractats mèdics o para-científics medievals, on apareixen diversos temes vinculats a la salut femenina, a l’amor i al plaer sexual i que recullen una barreja de coneixement mèdic amb pràctiques d’astrologia i bruixeria de les tradicions populars. (Bazán Díaz, 2003)

Probablement vinculat amb l’expansió de l’obra De interioribus de Galeno, que es va començar a estudiar a les facultats de medicina, per lluitar contra l’anomenada “sufocació uterina” es va començar a adquirir una visió mèdica de la sexualitat i a proposar, com a remei, el coitus therapeuticus, que fou recolzat per diversos metges àrabs com Razés, Al-Jazzar, Al-Mausi, Avicen i trobem explicada la histèria femenina d’aquesta manera, en l’obra de Ibn Halsun (al segle XIII).

“En les dones amb temperament ardent, la continència provoca una malaltia greu, la sufocació de la matriu o histèria, de la qual rarament es curen i poden morir. És veritat que per a aquests subjectes, el coit és una excel·lent higiene si es practica correctament”

També ho trobem en l’obra d’Alberto Magno, De Secretis Mulierum, que aconsella realitzar de manera regular la pràctica sexual per evitar la retenció del “semen femení”. Així com molts d’altres, per evitar aquesta secreció seminal femenina que provocava una “sufocació o inflamació excessiva de la matriu” recomanaven la intervenció masturbatòria d’una partera. Així ho trobem narrat en el tractat mèdic de Bernard de Gordon (1270-1330):

“E después la partera unte su dedo en olio muscelino o de balsamo o de espicanirdi e, sy fuere la muger corrompida, meta el dedo aqui e ay e meneelo fuertemente aqui e ay, como la materia veninosa salga alas partes de fuera. Si la causa de la sofocación de la matriz fuese la retención del esperma, si se trata de una doncella o una viuda, que se case. (…) Evite comer carnes grasientas, no beba vino sin agua y la comadrona que le meta el dedo en la nariz y que unte suavemente con aceite de opobálsamo y aceite muscelino e introdúzcale hierba buena con aceite de saúco.” (Rivas Manchola, 2018)

I aquest tractament, la masturbació, és el que arriba a l’Anglaterra del segle XIX, a l’època victoriana quan el diagnòstic d’histèria s’atorgava a qualsevol dona que fes una pregunta incomoda o que realitzes qualsevol tasca considerada masculina.

Aquesta teràpia mèdica amb massatge, anomenat massatge pelvià, basat en l’estimulació dels genitals manualment per part d’una matrona o un doctor fins fer arribar a les dones a l’orgasme o, com s’anomenava en aquella època, paroxisme histèric, al considerar que la causa de la histèria era la repressió per part de les dones del seu desig sexual.

D’aquesta manera, anar al metge per histèria va començar a ser molt habitual fins al punt que els metges i infermeres van haver de crear artefactes perquè l’estimulació genital femenina fos més ràpida i efectiva, així Joseph Mortimer Granville creà el 1870 el primer vibrador electró-mecànic amb forma fàl·lica que, aconseguia alleugerir a les pacients histèriques de manera rapida i efectiva (González, 2017).

I amb la caiguda del diagnòstic d’histèria com a malaltia uterina, aquest terme ha seguit utilitzant-se com a insult cap a aquelles dones que “perden els nervis” o responen malament, moltes vegades acompanyats de comentaris sobre la seva insatisfacció sexual (et falta un polvo, malfollada), que ens poden fer veure, que tampoc estem tan lluny.

Referències

Bazán Díaz, I. (2003). El estupro. Sexualidad delictiva en la Baja Edad Media y primera Edad Moderna. Mélanges de la Vasa de Velázquez, Tome 33-1.

González, I. (24 de 10 de 2017). La infausta historia de la histeria femenina. Obtingut de El Mundo: https://www.elmundo.es/vida-sana/sexo/2017/10/24/59e0cd27468aebee3a8b4686.html

Micale , M. (1995). Approaching hysteria: disease and its interpretations. Princeton University Press, https://archive.org/details/approachinghyste0000mica .

Rivas Manchola, A. (2018). Percepciones sobre la sexualidad femenina en la Baja Edad Media Española. Palma: Universitat de les Illes Balears.

Serrano Pontes, A., Martín Martín, M., & Mancilla Pérez, L. (27 de 12 de 2017). La desconocida historia de la Histeria. Obtenido de Gomeres: salud, historia, cultura y pensamiento: https://www.fundacionindex.com/gomeres/?p=2158