El nou àlbum de Maria Helena Tolosa, “Deserta el fosc”, és una continuïtat del primer treball discogràfic “Confidències”, presentat el setembre del 2020 com a espectacle i àlbum discogràfic. Manté la continuïtat d’acostar la poesia a tota mena de públic, habitual o no, amb el concepte de “poesia en context”: la música al servei de la paraula, cercant el ritme del poema, el sentiment, les emocions i el significat que transmet. Maria Helena Tolosa empatitza el poema amb la seva experiència vital per fer-lo arribar des d’un lloc i una experiència concreta, prou oberta perquè cada oient se la faci seva.
Aquest segon treball bé carregat d’emocions, sentiments i pedagogia (la segona professió de Maria Helena Tolosa). L’artista escull els poemes que li serveixen per transmetre missatges que ella veu i viu importants, especialment després dels darrers dos anys i amb cinquanta-dues voltes al sol. El disc ho mostra a través de vuit poemes musicats, tres versions que formen part de la banda sonora del seu ara i aquí i un tema propi. Un treball amb força que barreja estils musicals segons les emocions que tenyeixen cada poema.
El nou projecte enfila la poesia de Montserrat Vayreda, M. Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Olga Xirinacs, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli, un tema de Lluís Llach (“Ma Tristesa”), un altre d’Apel·les Mestres (“La fadrina va a la font”) i un darrer de Joan Crosas (“Del que vaig ser”), qui s’ha brindat a enregistrar-lo conjuntament amb ella i amb la Big Band del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona. I aquest enfilall de poemes són per parlar i cantar sobre el respecte, la por, la ràbia, la llibertat, la tristesa, la dona, l’amor i honrar la diversitat.
Un treball ple de colors i matisos, de clars-obscurs, de contradiccions, com ho és la vida mateixa. Un disc artesanal, cuinat des de i amb naturalitat. Sense gaires filtres. Amb autenticitat de veu i paraula. Des de la veritat i la senzillesa del que és. Des de la proximitat i la voluntat no només de cantar, sinó de transmetre. Música, llengua, poesia i pedagogia en un tot indissoluble.
Maria Helena Tolosa és difícil de definir. Ella prefereix parlar del que fa perquè defuig de les etiquetes que limiten i encotillen. La trobareu exercint d’actriu, cantant, escriptora, rondallaire, mare, formadora… combinant les arts escèniques amb la pedagogia i la formació. Li agrada tant el públic infantil com l’adult. I tot això té el seu alter ego en el món de l’orientació i l’assessorament tant a docents, famílies, infants i adolescents. Avorrir-se no és una paraula que s’escaigui a la seva persona!
https://www.youtube.com/watch?v=GRKPLGU03hI
CRÈDITS TÈCNICS
Veu: Maria Helena Tolosa Costa.
Col·laboracions: Eduard Fàbrega Barcelona (“Són els teus ulls”), Joan Crosas i Casadesús (“Del que vaig ser”) i Big Band del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona (“Del que vaig ser”).
Violí: Anna Valls Vall-llosera.
Contrabaix: Pere Coma Cornellà.
Bateria i percussions: Roger Vallès Tolosa.
Guitarres: Josep Maria Vallès Casanova (“Deserta el fosc”, “És el temps de sembrar”, “Són els teus ulls”, “Cançó de les dones”, “Ser diferent”, “La fadrina va a la font” i “L’amor”) i Gonçal Vallès Fitó (“L’arbre incandescent”, “L’estrella”, “Són els teus ulls”, “Ser diferent”, “Ma tristesa” i “8 de març”).
Saxòfon Soprano: Joana Vallès Bonilla (“L’estrella”).
Violoncel: Oihane Angulo Plazaola (“Ma tristesa”).
Arranjaments i adaptacions: Gonçal Vallès Fitó.
Enginyer de so: Esteve Vilarrasa Codina.
Gravat el mes de gener i febrer de 2022 a So Picant (Sant Hilari de Sacalm).
Portada: Eva Masllorens Vilà.
Fotografia: Anna Prat Sala
Disseny gràfic: Sandra Ollé Banchs (Setdedisseny).
