Aquests dies hem sentit parlar de la gran tasca que fan aquests gossos que ensumen, des que va començar la guerra, el terra a Ucraïna, a la recerca d’explosius. Busquen les bombes antipersones que ara són prou sofisticades perquè explotin abans de ser trepitjades. Per sort, tenen molt bon olfacte i, bo i entrenats, borden a la distància prudencial. Però és que els gossos sempre s’han jugat la vida pels seus amos… saben tots els nostres desitjos i poden ser un fidel amic, com qui ens fa el bé i ens escriu poemes… només havent-lo mirat i recordant-lo. L’Emília Bellonch ens ho mostra en aquesta sentida carta de comiat dedicada al seu:
TAYSON
Avui, t’he deixat marxar
a uns prats verds; en llibertat.
Corre, corre, no t’aturis, sigues feliç,
esbrina entre els núvols el teu esperit.
Trota, salta, juga, corre, busca algun company
i mira, de tant en tant, cap avall.
Ara mateix quan la porta del jardí he obert
el cervell m’ha fet creure el que no és cert.
I he continuat plorant de dolor,
el fet de veure’l buit i ple de tristor.
La casa… té un silenci sepulcral
sap que no hi ets i, fa mal.
El meu cor es trenca de dolor.
Però he fet, el que he cregut millor.
No volia que patissis, o jo no volia patir…
No. No volia veure’t! com et consumies. Així.
T’estimo.
Et tindré sempre en el meu record.
Has estat un company molt bo.
Més que gos, un amic
que m’ha acompanyat cada dia. Dia i nit.
Quan surti al jardí al capvespre,
miraré al cel
i creuré a ulls clucs
que com estrelletes
em piques l’ullet.
El meu cor et saludarà, i sé
que un dia, em vindràs a buscar.
Quan tinguis ganes i enyoris estar aquí
vine a fer-me una visita i fes-te sentir.
Mou una fulla, canvia algun objecte de lloc
que sabré que has estat tu “Tayson”,
bategant al meu cor.
T’estimo
Emi 28/04/2022
