He cregut potser interessant de traduir pels lectors catalans algunes frases que es van dir a unes converses que se celebren cada any a Frankfurt i que s’han publicat al Frankfurter Allgemeine del 2 de maig. Aquestes converses enguany eren sobre la guerra a Ucraïna i com no és d’estranyar eren una condemna total de la criminal agressió que han engegat Putin i la seva camarilla omnipotent contra els soferts ucraïnesos. Algunes mostres.
L’historiador alemany Karl Schlögel va descriure Putin com “un petit, infame dictador i genocida que ha creat un sistema neoimperial, neototalitari i cleptòcrata”. L’escriptor rus, recentment emigrat, Victor Jerofejew va esbossar un psicograma de Putin com un pinxo de barri baix, sovint criminal, que com a ex-agent secret menysprea tota mena de moral i només malda per guanyar l’adversari. L’escriptor i psicoanalista ucraïnès Jurko Prochaska, connectat des de Lemberg, va dir perquè aquesta guerra era inevitable. D’una banda, per distreure dels problemes interns com p.e. la corrupció. I d’altra banda, com a narcisista que s’ha imposat “solucionar” d’una vegada per totes el problema d’Ucraïna, destrueix l’objecte cobejat si no el pot conquerir.
El mateix dia el diari informava també del saqueig rus a tots els museus que ara tenen a l’abast, especialment a Mariupol. L’ajuntament de la ciutat ha dit sarcàsticament que els russos han “alliberat” Mariupol de la seva heréncia històrica i cultural. Dels museus de Mariupol a Donezk es calcula en més de dos mil objectes que han estat “robats i transportats”.
El menyspreu putinià per tota mena de moral que cita Jerofejew, es demostra dia per altre. Ja des d’abans de la invasió va començar la llarga cadena de mentides que cada dia desinforma el poble rus i li assegura de moment tenir una majoria de la població al seu darrere. Des de la desvergonyida (com s’ha vist després) afirmació que no es preparava cap atac contra Ucraïna i que tot era una histèria occidental, fins els diaris informes de bombardeig “d’objectius militars”, quan en realitat es destrueixen indiscriminadament objectius civils i es converteixen ciutats abans pròsperes en camps de runes on gent desesperada intenta sobreviure com pot. I tots els que, sigui per afinitat, per interessos personals o per por, el segueixen en aquest camí innoble, des de Lawrow fins al portaveu del ministeri de defensa rus, només obrir la boca ja menteixen a tort i a dret i fan el mateix fàstic que el seu amo.
La inesperada decidida resistència dels soldats i del poble ucraïnès, que han desfet els somnis de Putin d’un passeig militar i en quinze dies fer-se seu el país, al que nega tot dret a existir, ha fet despertar Amèrica i Europa i molt tard, però segurament no massa tard arriben poc a poc a Ucraïna (a part d’ajudes financeres) les armes que li calen per deturar els russos. I que això sigui criticat per bastanta gent és cosa que no em cap a la barretina. Aquesta ben intencionada -però molt curta de vista- gent diu que més armes només faran més llarg el patiment i que al final no es podrà impedir que guanyi Rússia. És a dir més val rendir-se de seguida i que l’agressor genocida faci i desfaci com vulgui amb el poble vençut. És la mateixa posició que tenien molts que deien que més valia fer els tractes que calguessin amb Hitler per evitar una guerra. Però amb gent com Hitler i Putin com més se cedeix més s’engallen i és de sobres conegut que amb les seves cessions a Munic el primer ministre britànic Chamberlain no va poder evitar que Hitler tirés al dret.
A més aquests curts de vista s’obliden que els ucraïnesos no estan de cap manera disposats a rendir-se. No ho diuen solament Zelensky i altres dirigents . Totes les veus de la gent que ens arriben demostren que el sentiment dominant és el de una indignació extrema i de no voler sentir parlar de cap manera de rendició. I ucraïnesos que ja eren fora del país hi tornen per ajudar en la lluita contra els invasors. No els insultem amb opinions que ignoren la voluntat de les víctimes de xafar-li la guitarra al seu botxí.
